20.7.08

Del Sant Maurici al Llebreta


El nostre pare ens va ensenyar a estimar la muntanya. Pescador i boletaire, de petits ens portava amunt i avall pels Pirineus. Ara que té 72 anys l'hem portat nosaltres. Els tres fills mascles (Toni, Robert i Eduard) hem organitzat una excursió aquest cap de setmana per a poder acomplir una de les seves il·lusions: fer el Portarró d'Espot. S'hi ha afegit el Xavi, fill de ma germana Montse, que té 20 anys i fa dos metres d'alt. Tres generacions d'Ibanyes, sense dones, hem passat dos dies en el cor del Pirineu català.

Dissabte vam fer la travessa des de la Vall d'Espot fins a la Vall de Boí. De nit la lluna havia fet el ple i el dia va ser esplèndid, sense núvols, perfecte. Vam caminar i vam gaudir del paisatge majestuós del parc nacional d'Aigüestortes. Encabat vam passar el nou túnel de Viella, el port de la Bonaigua en obres, i vam sopar al restaurant Lo Pigal (Casa Kiko) de Llessuí: Si Ceres et Bacus fugiunt, Venus non venit. Menú: entrants de la casa (paté, allioli de codony, xolís i formatge d'ovella), un filet de vedella sublim, un Filiberto de postre (iogurt d'ovella, gelat de nata i grosella), un magnum Marqués de Vargas 2001. Visiteu-lo si podeu. Val la pena.

Aquí us deixo algunes fotos i un vídeo...




2 comentaris:

Manel Ferran. Les Penelles ha dit...

Per molts anys, Toni, i tota la família Ibàñez!

Anònim ha dit...

Veus, el Pirineu ja m'agrada més. Això sí que són paisatges com Déu mana, i no aquesta fixació que tens pel Vallès Oriental i pel Maresme, que sempre m'ha semblat un rotllo aburgesat de classe mitja-alta. De Catalunya, només se salva el Pirineu i la Costa Brava. A tot lo demés li podrien calar foc ara mateix, començant pel Baix Llobregat, of course.