ENTRELLUM

El passat 1 de gener va fer 10 anys que vaig obrir el primer blog: Tros de Quòniam . Sembla mentida que hagi passat una dècada, però ha passat. Això és molt de temps a la xarxa. Aquell primer blog era un experiment en tota regla. El recordo amb entranyable tendresa. Per bé i per mal, va fer forrolla . El Big Bang va durar 2 anys. A les acaballes de 2005 el va succeir Entrellum , que és on esteu llegint ara, un blog que dura i dura i dura...  Sumant els dos blogs (i deixant de banda altres blogs apòcrifs que van ser encara més experimentals i efímers), el balanç en xifres d'aquesta dècada blogològica és el següent: 10 anys  3.000 posts 500.000 visites 12.000 comentaris Suposo que tota aquesta feina(da) és una "obra"; no pas una obra en el sentit clàssic del terme, és a dir, un corpus de llibres de paper (que també en tinc ), sinó una obra ciberliterària feta virtualment amb les eines que ens ofereix el segle XXI. Com es valori tot això o qui ho ...

Ho recordo com si fos ara: va acabar el concert d'Any Nou de la Filarmònica de Viena i vaig perpetrar el primer post de la meva vida... a Can Blogger , of course , al qual segueixo sent fidel. Parlo del dia 1 de gener de l'any 2004 . Ja han passat cinc anys, tot un lustre! Aquell primer blog el vaig titular Tros de Quòniam perquè així es titulava l'últim llibre que havia publicat . 5 anys, que es diu aviat. Ha plogut molt des d'aleshores. TdQ va durar dos anys (04-05). Després en van venir altres... ENTRELLUM ja fa tres anys que funciona (06-07-08). Ara, escoltant les primeres notes del Danubi blau, m'entra la nostàlgia... aquesta sensació de què tot retorna , de l'etern retorn de les mateixes coses, que diria Nietzsche . Sona el telèfon. És ma mare que em desitja bon any nou. Les notes del Danubi blau , la veu de ma mare, aquesta nostàlgia tan profunda que es barreja amb la ressaca d'una nit massa llarga... A casa tothom dorm encara. Només jo tinc els...

Ara que Blogger permet programar els posts perquè siguin publicats en el futur, la meva malaltissa imaginació s'ha disparat a mil per hora. Acabo de preparar un post que serà publicat dintre de 56 anys, concretament el dia que faré 100 anys . Us deixo la captura de pantalla... Si encara sou vius aleshores, deixeu-me comentaris...

Un blog no és una cosa estàtica, sinó quelcom que evoluciona i creix a mesura que passa el temps. Cal redissenyar-lo constantment, adaptar-lo a les noves exigències de la xarxa. Us presento les dues últimes novetats entrellumíniques: ENTRELLUM WordPress & puntCAT . Gràcies a la iniciativa de catosfèrics , he creat http://entrellum.catosferics.cat en el qual trobareu tot el contingut de l'ENTRELLUM original Blogger. Es tracta d'una versió minimalist on la lletra és l'única protagonista. A partir d'ara, en aquest espai arxivaré els textos més literaris. Hi podeu accedir punxant el logo W que apareix a la cantonada inferior dreta. ENTRELLUM videoblog . Com que no era qüestió d'omplir la barra lateral de vídeos en miniatura, he creat http://entrellumvideo.blogspot.com on guardaré la meva particular selecció de vídeos. ENTRELLUM fotoblog . Una selecció de les meves fotos preferides http://entrellumfoto.blogspot.com Per què faré vaga el dia 14

Cagonlou! Per fi, per fi, per fi he acabat d'etiquetar els 529 posts d'ENTRELLUM ( since 21.12.05 ). Una feinada de por. Des del dia 27 de desembre fins avui! Totes les vacances entretingut rellegint i republicant post per post. (Em sap greu pels de Bloglines ). El resultat és una absoluta bogeria: 545 etiquetes que inclouen paraules genèriques, noms propis, topònims, etc. El rànquing l'encapçala l'etiqueta "poemes" amb 66 referències. A continuació (amb + de 20 referències): (64) política (62) filosofia (57) blogologia (50) L_OI (40) llibertat (39) amor (34) paraules (33) escriure (33) somnis (32) premis (30) institut (29) Catalunya (28) religió (27) literatura (27) Montilla (27) poesia (27) Vallromanes (26) catosfera (26) llibres (25) veritat (22) futur (22) jardí (22) solitud (21) traduccions (21) mort (21) música (20) llengua (20) Nietzsche (20) ombra (20) silenci Això de l'etiquetatge serveix per a conèixer els interessos del bloguer i esbrina...

Fa uns dies que estic redissenyant el blog. Vull que tingui un nou aspecte per al 2007. A banda de passar-me a la nova versió de Blogger , estic potinejant la plantilla HTML. Ara Blogger em permet de posar etiquetes per a classificar els posts, però això suposa una feinada de por... ¿Us imagineu l'entretigut que pot ser etiquetar ( labelitzar ) 500 posts antics un per un? Sort que estic de vacances i m'ho prenc amb calma. Fa un mes i mig que vaig canviar el tipus de lletra i, en essència, no penso toquejar gran cosa més. He comprovat que ENTRELLUM es veu millor amb el Firefox que amb l'Explorer. Renovar-se o perir. La idea és continuar aquest ciberdietari un any més. ENTRELLUM 06, per tant, està a punt de caducar. Li queden quatre dies. ENTRELLUM 07 ja és aquí. Aquest és el nou botonet per a enllaçar-lo: Prenc te verd amb mel. Cremo encens de sàndal. Escolto Corinne Bailey . La vida llisca suau com si no hi hagués mort, com si la mort fos una mera ficció...

Via Mireia m'assabento que el Bloc Botxí parla de la sentència condemnatòria d'un noi que al blog criticava el seu institut. Haurà de pagar una multa de 200 € perquè algú va deixar un comentari al seu blog insultant i amenaçant un professor. Als comentaris de Botxí hi ha una discussió molt interessant. La meva reflexió, després de l'experiència bloguera d'aquests anys, és la següent: 1- És millor allotjar el blog fora del teu país. Jo vaig optar per Blogger (a banda dels avantatges tècnics evidents sobre altres sistemes) perquè així estic sota la jurisdicció dels USA. De totes maneres, cal anar amb compte amb el que es blogueja. La responsabilitat és completament teva i has d'atenir-te a les conseqüències. 2- El blogmestre també és responsable dels comentaris que la gent deixa al seu blog. En nom de la "llibertat d'expressió" no pots donar peu a què alguns esvalotats (anònims o no) utilitzin el teu espai contra altres persones. Si ho permets, ...

Encara que sempre ens pot salvar una metàfora...