ENTRELLUM

Esquies? Ja has fet plans per aquest hivern? ¿Vols gaudir dels plaers de l'esquí en estacions molt ben equipades i a bon preu? ¿Coneixes els increïbles paisatges de la Cerdanya i els Pirineus Orientals ? La majoria d'estacions d'esquí obren les seves portes aquest novembre. L'oferta és molt àmplia, però cal saber escollir d'acord amb els nostres gustos i mirant la butxaca. Personalment, m'agrada molt l'esquí de fons. L'he practicat algunes vegades i, si tot va bé, penso repetir l'experiència aquesta temporada. M'estic rumiant possibles destinacions, la descoberta de nous paratges. Per exemple, a Font Romeu enguany han creat al sector de la Calma Sud una nova pista d'esquí nòrdic de 2,4 km batejada " Martin Fourcade " en honor al campió local de Biathlon, fill de Céret. Em penso que aniré a estrenar-la. Val a dir que l' espai nòrdic Font-Romeu/Pyrénées 2000 ofereix una extensió total de 111 km. Per als amants de l'esquí al...

L'estiu és per al cos i l'hivern per a l'esperit. Dit així pot sonar massa categòric. Parlo de primera mà. Roba fora, pell torrada, camina que caminaràs. .. L'estiu és la vacuïtat de les neurones socarrimades. Estiu de sorra i tovallola i una canya ben freda i no m'atabalis i amanides lleugeres i migdiada llarga i llisca que lliscaràs sempre descalç sense rellotge sense saber quin dia és i aquest dolç no fer res altrament dit avorriment... L'estiu és per al cos, aquesta carn que sua i pesa, aquest bagatge tremolenc. Quan el cos reclama els seus drets no hi ha metafísiques que valguin. La física s'imposa com s'imposen tantes coses: les cançonetes de moda, les col·leccions per fascicles , les telesèries per adolescents , les rebaixes dels magatzems, el neoconservadurisme ianqui, l'amor ineluctable, la trempera matinera, la nostàlgia de la infantesa, la terrible bellesa ( Ein jeder Engel ist schrecklich ), etcètera. L'estiu és per al cos. Per això ...

Matí sense núvols amb un sol esplèndid. He anat a la platja caminant i he tornat de la platja caminant. Hora i mitja d'anar, hora i mitja de platja, i hora i mitja de tornar. He agafat el camí més curt, per Coll de Clau, riera Coma-Clara avall fins al port d'El Masnou. Sempre vaig a la platja de Can Teixidó, que és la primera que es troba en direcció Barcelona. Altres vegades he baixat al mar per Teià, per Premià, i fins i tot per Vilassar. Avui el mar era una bassa d'oli transparent. Em banyo amb peixos a prop. De tant en tant apareix una medusa perduda, enorme, que es veu d'una hora lluny. Els nens comencen a cridar i els pares, sol·lícits, la pesquen i la llencen a les roques. Una mort cruel. Són maques, tenen uns tentacles de color lila i la textura de la sípia. La tornada ha estat més dura per l’hora, el sol era més alt i picava més. He suat força. Sort que he comprat un Gatorade a la benzinera d'Alella. També la pujada és més perllongada i els músculs estan e...

ATZARÓ + BLUE MARLIN + YEMANJÀ + CAFÉ DEL MAR + BAMBUDDHA GROVE + PACHÁ

Dissabte passat em vaig enamorar d'una melodia que Maite Aguirre va interpretar al piano en el concert de cloenda de les XXIV Nits Musicals de Vallromanes. Es tracta d' El Pont , una obra que Frederic Mompou va compondre l'any 1946. La Carme Miró m'ha ajudat a buscar-la. Es troba en un CD enregistrat pel pianista granollerí Jordi Masó [ web ]. Us la deixo aquí mentre estic de vacances... Encara que la música més adient per al lloc on vaig seria aquesta... Apa, passeu-ho bé, quan torni tornaré. Una entrevista Un poema Un post Twit

Primer matí del curs intensiu d'anglès a l' EOI de Mataró . Seran quatre hores tots els matins laborables de juliol fins al dia 25. A l'aula hi ha una vintena persones, la majoria dones. Durant el curs som professors, però ara fem d'alumnes. Perquè després alguns capsigranys ens retreguin que fem massa vacances! En comptes d'estar a la platja o a la piscina, hem decidit continuar d'aquesta manera la nostra formació permanent. A l'hora del break m'acosto a la llibreria Robafaves on compro el llibre recomanat per al curs i un altre llibre . No em costa gaire trobar LCL . Torno a l'aula 33. Prenc apunts, faig exercicis, repasso verbs, intento copsar el que diu la professora... Vocabulari Starving (afamat, famèlic) Skills (habilitats, competències) Wax (cera) Rush (pressa) Sideburns (patilles) Demà més.

Aules buides. Només resten alguns alumnes que recuperen assignatures. Esmaperduts. Molts professors de viatge de fi de curs. Itàlia. Costa Brava. Reunions. L'últim claustre serà el dia 31. El curs vinent tindré una hora menys de Filosofia a 1r. BTX i un llibre nou. Estiu. Un cel sense núvols. Dinar de departament aquest divendres a la vora del mar . Fins al setembre no tornaré a corregir. Ja tinc els bitllets d'avió per a l'agost. Anirem a una illa. Tot és massa perfecte. No em mereixo aquesta vida. Ara fa un any

Papallona groga Gravacions fetes amb una Canon IXUS 860 IS CAPVESPRE

És el problema d'anar per lliure. Ni institucionalismes ni capelletes ni gregarismes . No seguir cap consigna ni cap prejudici ni cap tòpic. Escriure el que vols i quedar-te tan ample. La meva remuneració són les vostres visites . Escric perquè vull que el meus lectors siguin més lliures . Trobareu les meves paraules entre llums i ombres, absolutament contingents . M'espera una santa setmana de vacances... [Porto 3 dies sense poder accedir al hotmail des de casa]

Dilluns 24.12.07 Nit de Nadal. Lluna plena. Cada any fas millor la sopa de galets. El brou d'enguany, a més de la vianda de Can Guàrdia i els galets de Caldes de Montbui , duia peus de porc. Pilotes memorables. Repeteixo. Poso la panxa de perill. Dimarts 25.12.07 Dia de Nadal. És la primera vegada que aconsegueixo "sorprendre't" amb un regal. El pengem al millor pany de paret del menjador. Negres, ocres i vermells que omplen de vitalitat la llar. Com el teu somriure: el meu millor regal. Dimecres 26.12.07 Sant Esteve Dinar familiar a Lleida. No hi ha boira! Caragols a la gormanta i canalons. El caliu de la família. Dijous 27.12.07 M'emociono a l'aeroport quan la meva filla s'acomiada. Se'n va uns dies a Londres sense nosaltres. La Cuca s'ha fet gran. L'escena em recorda aquella nit d'estiu de 1982 a l'andana de l'estació de Lleida quan vaig agafar el tren que m'havia a portar a Pamplona . Les llàgrimes de mon pare en v...

L'any 1991 els electors de la regió de Dubrovnik (antigament anomenada Ragusa) van votar de forma gairebé unànime a favor de la república de Croàcia . Per aturar aquest procés d'independència, l'exèrcit iugoslau (majoritàriament serbis i montenegrins) va declarar la guerra als croates llençant sobre Dubrovnik un atac d'extrema virulència per terra, mar i aire. L'objectiu era annexionar tota la regió a la "Gran Sèrbia". L'artilleria sèrbia va bombardejar sense pietat la ciutat la qual, desarmada, fou assetjada durant sis mesos. Milers de cases foren ocupades pels soldats els qual van fer malvestats : pillatge, incendis, violacions, crims... 40.000 persones van ser desplaçades de les seves llars, un de cada tres edificis de Dubrovnik es va veure afectat, però ni un sol tros de muralla fou destruït. La "perla de l'Adriàtic", com la va batejar Lord Byron , declarada patrimoni de la Humanitat, va resistir. No debades el seu lema és " L...

Sempre que penso en Corfú me'n recordo d'aquesta foto: Són Henry Miller i Lawrence Durrell en pilotes l'any 1939 en una platja de Corfú. Miller tenia 48 anys i Durrell 27. La correspondència entre ambdós escriptors ( The Durrell-Miller Letters 1935-80 , hi ha traducció castellana a Edhasa, 1991) és una de les coses més extraordinàries que he llegit mai, sense desmerèixer les seves respectives obres. La bellesa d'aquesta illa ja havia inspirat escriptors com Goethe i Oscar Wilde . Durrell hi va residir llargues temporades en les quals va escriure alguns dels seus llibres més importants, com ara El Quartet d'Alexandria . Era la darrera illa grega del nostre viatge . Els grecs l'anomenen Kérkyra ( Κέρκυρα ) que, segons la mitologia, era el nom de la nimfa amb la qual el ciclop Polifem tingué un fill, Faiakas, del qual serien descendents els feacis (Φαίακες), poble que apareix a l' Odissea d' Homer . La princesa Nausica , filla d' Alcinous , re...

Abans de sortir ja sabia que el cim més alt del meu viatge grec seria l' Acròpoli d' Atenes . Ressonaven al meu cap les frases contundents del mestre Pla : El Partenó és el monument de la mentalitat occidental més prodigiós que l'home ha elevat sobre la terra. (OC, XIII, 318) En fi, la solució de tots els problemes, la solució permanent, és l'Acròpolis -pujar a l'Acròpolis. Fa el mateix efecte que trobar-se en un altre món. (OC, XIII, 335) De Míkonos al Pireu no vaig dormir gaire. Volia que el sol ixent em sorprengués a coberta mentre albirava des del mar la silueta d'aquell turó llegendari... Però no va ser possible, perquè actualment l'Acròpolis no es veu des del Pireu, o jo no la vaig saber veure. L'albada arribant al Pireu fou una de les hores més màgiques que he viscut a la meva vida. Les fotos que vaig fer recullen aquell moment... Calia afanyar-se, perquè havia moltes coses per a veure i poques hores per endavant. Imprescindible: Acròpoli , M...

Ja tocava banyar-se a l'Egeu. Ja tocava amarar-se del blau que tant ens havia corprès a Rodes . La platja escollida: Platys Gialos . [ mapa ] Sí, ja tocava jeure tres horetes en una hamaca i remullar-se i descansar de veure coses cuita-corrents. El món està ple de coses que caldria veure, i els ulls no es cansen mai de veure, però sovint necessitem fer net, relaxar el cervell, nedar sense rumb entre peixos que s'esmunyen com els nostres pensaments, deixant que ens bressoli el corrent, les ones transparents... Platys Gialos . Un indret molt recomanable. Passejada nocturna per la capital. Míkonos de nit és encisadora. Els vaixells il·luminats, els carrerons laberíntics (plens de botigues, of course! ), la varietat humana, les esglesioles ortodoxes... Avui toca post curt. Fi. (EG) Estiu grec (EG1) Lluna plena sobre el Bòsfor (EG2) Istanbul (EG3) De postes i d'albades (EG4) Blau de Rodes (EG5) Akrotiri

A partir d'avui, i mentre durin les sacratíssimes vacances , canvio el blog pel bloc . (La polèmica terminoil·lògica és tan absurda que fa riure). Tot el que escrigui aquests dies al bloc potser serà bloguejat o potser esdevindrà llibre de paper o vés a saber... L'únic que sé de cert és que la grafomania (si no digital, analògica) continuarà fins i tot a l'illa més aïllada del món. Tal vegada les veritables vacances foren això: desconnectar de l'addicció internètica i deixar d'escriure si més no uns dies, sufocar aquesta malaltissa lletraferidura , però ho veig molt difícil, sobretot viatjant , perquè els nous paisatges t'ofereixen noves inspiracions ... Igual que hom no decideix ser escriptor tampoc no pots decidir deixar de ser-ho . Aquestes coses no es decideixen. ENTRELLUM i A RANVESPRE descansaran uns dies lluny del seu blogmestre. We'll back as soon as possible . Mentrestant us podeu cabussar en els arxius. Teniu 800 posts per triar i remenar. ...