A les 7 ja estic despert. Agafo la moto i me'n vaig cap a Can Teixidó. Passo sota la via del tren i em trobo la mar al davant, tota per a mi. La platja deserta. Alguna persona fent fúting. El sol comença a elevar-se per l'horitzó, un sol encara inofensiu. Camino una mica fins al meu racó predilecte, entre unes roques plenes d'algues i musclos petits, on hi ha un pany de sorra que simula una minúscula cala. Estic ben sol. M'agrada la platja a l'hivern i, sobretot, quan no hi ha gent. Aquest estiu he descobert que puc venir a primera hora i gaudir-la igualment. Quan, dintre de dues hores, això comenci a omplir-se, jo marxaré. Escric a la Moleskine tot recolzant l'esquena en una roca, amb els peus mig ensorrats, deixant que les onades em llepin els peus... La mar llampurneja diamantada. Veig els pals dels vaixells que s'estan al recer del port d'Ocata. De tant en tant passa un tren. Ara mateix podria oblidar-ho tot: el meu nom, tot el que he fet i tot el qu...