ENTRELLUM

L'article fou escrit el mes de maig i ha sortit publicat ara a la revista Saverdera XXI, núm 19 NOTA. A veure si endevineu en quin lloc de l'article sobra un accent...

El més important és el retrobament amb la natura i amb un mateix a través de la solitud. Les ciutats allunyen les persones de les coses senzilles, convertint-les en contenidors foscos i buits, aparadors envoltats d'aparadors. L'artificialitat de la vida urbana ens separa de l'autèntica vitalitat, confinant-nos dins el cercle viciós de les necessitats innecessàries. Cal escapar de la ciutat per a retrobar els espais oberts i el batec del propi cor. En la cova més pregona, en el bosc més frondós o en el cim més elevat, la qüestió és sentir que formem part d'un tot amb la resta d'éssers vius, que no som superiors, sinó simplement humans, amb defectes humans i virtuts humanes. Cal retirar-se, almenys unes hores, uns dies, per a prendre consciència de la realitat real, que no és pas la que surt a la TV o als diaris. Ell ja fa mesos que no llegeix la premsa ni mira la TV. Escolta els ocells i fita l'horitzó. S'ha fet amic de les mallerengues i del pit-roig. ...

La dona del president de Tunísia Ben Alí, Leila Trabelsi , va treure una tona i mitja d'or d'un banc tunisià just abans d'abandonar el país, ha revelat el diari Le Monde , que cita fonts dels serveis secrets francesos. Ben Alí va abandonar el país, després 23 anys de fèrria dictadura, pressionat per una revolta popular instigada per la crisi i per les evidències de corrupció en el poder. Pel que sembla, " Leila Trabelsi , la dona del president de Tunísia, va anar al Banc de Tunísia i va demanar al director que li lliurés l'or. El director del banc s'hi va negar, però al final li'l va donar després que truqués per telèfon el president ", diu Le Monde . Amb els lingots a la maleta (deu ser una Vuitton de les grosses), Trabelsi va volar a refugiar-se a Dubai. Dies després va partir a l'Aràbia Saudita per trobar-se amb Ben Alí. "Pel que sembla, la dona de Ben Ali va abandonar el país amb una tona i mitja d'or valorada en 45 milions d'eu...

Avui és un dia farcit de números uns: 11.1.11 Rebo un mail d'un mitjà digital demanant-me un article per al seu anuari. Responc el següent: Hola, Un dels meus propòsits per l'any 2011 és escriure només si em paguen . Ja no tinc edat per a fer el passerell. Si he d'escriure de franc, doncs ho faig al meu blog, on no tinc limitació ni de caràcters ni de temes ni de res. A més, em consta que al blog em segueixen una bona colla de lectors fidels d'ençà que fa 7 anys vaig començar a bloguejar. La resta no em crida gaire l'atenció, sincerament. Una cordial salutació

www.btvnoticies.cat making off

Des aquest divendres ja és operatiu AraPonent.cat , el primer diari concebut i editat exclusivament en format digital a les comarques lleidatanes. AraPonent.cat promourà de manera prioritària la cobertura informativa de les comarques de la futura vegueria de Ponent: Segrià, Garrigues, l'Urgell, Pla d'Urgell, Noguera i la Segarra. Des dels impulsors del projecte es pretendrà generar debat a la xarxa en aspectes d'especial interès ciutadà i traslladar aquestes temàtiques també a les principals xarxes socials. És per això que l'apartat d'opinió adquirirà un protagonisme especialment rellevant en la publicació. AraPonent se suma a d'altres diaris d'àmbit territorial com AraVallès i AraGirona o el sectorial Jornal.cat -entre altres- que tenen com a referent nacional el digital directe!cat , tots ells vinculats al grup Catmèdia. A més de galeries fotogràfiques i vídeos d'edició pròpia, AraPonent.cat també inclou entrevistes, enquestes, una tira còmica, un...

Amb aquest article m'estreno a la premsa lleidatana, concretament al diari gratuït Bondia , on col·laboro amb un blog propi. El text va sortir publicat el 26 de febrer dins l' Anuari 2009 i parla del flamant aeroport d'Alguaire-Lleida...

SEGRE PREMSA POST

LA MAÑANA PREMSA POST

Vivim un moment històric. Després de 30 anys de constitucionalisme borbònic postfranquista, la via autonòmica ha resultat nefasta per a Catalunya en tots els sentits, sobretot l'econòmic. Ha arribat l'hora d' actuar en conseqüència. L' editorial d'avui demostra que si els catalans ens unim, no ens pararà ni Déu. No cal esperar la sentència de cap tribunal. La data clau és el 13-D . La nostra causa és justa, pacífica i democràtica . El món ho sap . Espanya no té res a pelar. Fora victimismes, fora escepticismes. Ho tenim a tocar de la mà. Només depèn de nosaltres. No n'hi ha prou amb paraules, declaracions, bones intencions o editorials. El que cal són fets , fets consumats. Cal consumar la nostra legítima aspiració malgrat que això impliqui revoltar-se contra la legalitat vigent. No hi ha cap llei ni cap constitució ni cap jutge que pugui aturar la lliure voluntat d'un poble. Catalunya serà rica i plena si deixa de ser espanyola. La dependència d'...

The dignity of Catalonia Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d'emetre sentència sobre l'Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel Cap de l'Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l'Alt Tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors . L'expectació és alta. L'expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l'evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a ...

I nternet és l'últim reducte de llibertat que ens queda . Ho deia fa tres setmanes a València : Els bloggers (no tots, per desgràcia) estem fora dels canals “oficials”, anem per lliure, ens escapolim del control polític o mediàtic (tot i que de vegades ens intentin utilitzar) (...) la tasca dels blogs és important i rellevant enmig del soroll mediàtic de teles, ràdios i premsa al servei del pensament únic i la consigna partidista. El blog com a plataforma individual, creadora de sinèrgies, de comunitats virtuals, com a font de crítica social, en la construcció col·lectiva del coneixement compartit, descentralitzat, desjerarquitzat... No són bons temps per als lliurepensadors. La llibertat d'expressió està amenaçada per la censura del políticament correcte. La partitocràcia sotmesa a la plutocràcia (d'aquí deriva tota la corrupció) exerceix un implacable lliberticidi per tal d'assegurar que l'opinió publicada (que no pública) coincideixi amb els seus interessos. E...

Los blogs serán pronto clásicos de la literatura Nota de premsa webliter.blogspot.com

Twiter Fotos meves Fotos Benjamí Són les 6 del matí i ja he dormit prou, malgrat que vaig retirar-me tard després de penjar les últimes fotos del dia . Encara no ha sortit el sol. La finestra de l'habitació 205 dóna al pati interior d'aquest hotelet urbà en el que es respira una calma monàstica. Encara em queden unes hores a Palma fins que l'avió JK 5711 d'Spanair s'enlairi a les 11:25 de tornada cap a casa. Abans de les vacances, Elisenda Farré em va proposar de fer la presentació de LCL a Can Alcover . N'Elisenda és una dona eficient i molt preparada. Ella és la que dirigeix aquesta casa-museu on es venera la memòria d' un dels grans escriptors mallorquins. Gràcies, Elisenda, pel teu tracte exquisit i per la bona feina que has fet! I a veure si t'animes a fer un blog del centre ... Aquí la teniu al jardí alcoverià: Casualitats de la vida han volgut que n'Elisenda sigui filla d'una de les blogaires mallorquines que han participat en el llibr...

Avui s'acaba l'agost i s'acaben les vacances, però comencen coses noves... La rentrée ens regala una nova presentació literària i un nou disseny d' El Singular Digital . Toni Aira -el director- ha apostat pels blogs incloent-hi una secció específica: Els blogs singulars . " La mirada autèntica, desenfadada i en ocasions transgressora dels blogs... " ENTRELLUM formarà part d'aquesta singularitat juntament amb altres col·legues catosfèrics. Des d'aquí els desitjo molta sort en aquesta nova singladura que farem plegats.

Aunque la brecha digital persiste, la 'catosfera' es al fin una realidad. Cada vez son más las voces que afirman que el catalán es una lengua importante en Internet... Alguns ja fa 5 anys que hi són BLOGOLOGIA CATOSFÈRICA

L'Accent Catalan és la revista del Consell General dels Pirineus Orientals . Fa un mes em van telefonar per a fer-me una entrevista ... El que ha sortit publicat és això: Fixeu-vos en la "traducció al català" que hi ha davall de la versió francesa... Perquè després diguin que Montilla destrossa el català ! No us perdeu la carta que Renada Portet , afligida i desolada, ha enviat al President del Consell General protestant per aital exploit . Aquí la teniu: La constitució francesa ja reconeix la nostra llengua com a regional , però si la manera de promoure-la és perpetrar textos com aquest, millor que la deixin estar...

Ho he vist a l' e-notícies : I m'he quedat de pedra. David Ricart és el cap d'ERC al meu poble. Que era íntim de Xavier Vendrell ja ho sabia... Però que fos capaç d'autodefinir-se com a " sectari " mentre insulta tots els companys de partit que no van votar Vendrell titllant-los de " majaras " i " freakis ", em sembla una cosa realment greu que diu molt poc a favor de la seva concepció de la democràcia... La cosa encara és més greu perquè el partit al qual insulta l 'acaba de nomenar per un càrrec : Coordinador Territorial de Barcelona a la Secretaria de Joventut . O sigui, que en senyal d'agraïment per aquest càrrec, va i insulta els no-vendrellistes. Tot un exemple, sí senyor, per al jovent. T'has cobert de glòria, xaval!

Ells tenen seleccions nacionals ( Deutschland über Alles! ), el control de la majoria de mitjans de comunicació (i ara més que han liquidat en Bassas ), la complicitat del botiflerisme i de la immigració (l'antiga i la nova), tota la maquinària de l'Estat ( Constitución & Ejército ) i la clau de la caixa forta (els patacon$$$)... I nosaltres què tenim? Ben poca cosa: un somni que es resisteix a morir i l'empenta alliberadora dels blogs.... We'll always have Catosfera . Manifest contra el cinisme dels botxins

He passat la tarda de dissabte ordenant papers vells. Sóc dels que ho guarda tot. Els anys corren de pressa i, quan mires enrere, t'envaeix la boira de la nostàlgia. Vaig començar a sortir als diaris l'any 1998... He creat un àlbum en el qual he posat els retalls de premsa més significatius d'aquesta dècada... Retalls de premsa