ENTRELLUM

"Sobre la cumbre observé la lógica iniciática de sus formas y la certeza del imposible regreso" D.G. Los adolescentes furtivos (inèdit) He trigat 80 pàgines a trobar una errata, però al final l'he trobada. Bé, més que una errata, és un descuit. La frase és aquesta: Existe un punto a partir del cual ya no es posible regresar, y ése es el punto al hay que llegar És evident que s'han descuidat de posar un que entre al i hay . Per tant, la frase completa hauria de ser: Existe un punto a partir del cual ya no es posible regresar, y ése es el punto al que hay que llegar Es tracta de la frase que enceta la darrera anotació de l'any 2006 en el Dietario voluble de Vila-Matas , publicat per Anagrama el setembre de 2008 (1a. edició). M'encanta trobar errates en els llibres, i més si són d'editorials tan prestigioses com aquesta. Però anem al contingut de la frase, que és el que realment m'interessa. La idea del retorn és un tòpic literari consagrat des ...

Ho escriu Homer a l' Odissea (al capítol de la presentació d'Ulisses als feacis) i ho tradueix Riba divinament: Car no hi ha glòria més gran per un senyor, a la vida, que allò que amb els seus peus i amb els seus braons acompleixi. Si diumenge feia el cim , avui encara en pateixo les conseqüències: una dolorosa ressaca muscular que els castellans anomenen agujetas . La denominació científica és DOMS ( Delayed Onset Muscle Soreness ). En català hi ha gent que diu "agulletes" o "tiretes", però és incorrecte. Gabriel Bibiloni va dedicar un post a la qüestió: Alguna barbaritat lingüística més? Segons el lingüista mallorquí, l'alternativa catalana a les agujetas castellanes seria esbraonament . Alguns proposen també cruiximent . Ambdues opcions m'agraden (la primera és més mallorquina i la segona més valenciana). Esbraonar-se és perdre el braó, el vigor, fatigar-se en alt grau. A mi els braons que més mal em fan són els braons de les cames, o sigu...

Passo la tarda traduint fragments de Goethe , concretament de la seva Nausikaa (1787), un drama inacabat en el qual l'escriptor alemany reprèn el mite que apareix a l' Odissea homèrica . La donzella Nausica -filla d'Alcínous, rei dels feacis- troba Odisseu a la platja i, per art de màgia, es desencadena la seducció. La tragèdia dels amors platònics, l'esqueixament del cos i l'ànima, la renúncia que és alhora penyora d'eterna recordança. La mítica Nausica plora, com plorava la mítica Ariadna a la platja de Naxos. Llàgrimes que es fonen amb l'escuma de les onades... Tinc dubtes translacionals i envio un mail al meu amic Francesc , filòsof i bloguer català resident a Frankfurt. Amb el seu ajut me'n surto. (Gràcies, Sisco! Quantes te'n dec?) Us en deixo un tast. Són paraules de Nausica... Du bist nicht einer von den Trüglichen, Wie viele Fremde kommen, die sich rühmen Und glatte Worte sprechen, wo der Hörer Nichts Falsches ahnet und zuletzt, be...