Els debats a X sobre alguns temes poden resultar interessants i enriquidors. Avui hem parlat de l'abstenció. Jo, que en vaig ser un gran defensor abans de l'aparició d'Aliança, ara maldo per convèncer els 700.000 abstencionistes perquè deixin de ser-ho i votin Orriols. Els arguments són diversos...
----------
El tarat de David Raventós ja ha fet un parell de tuits sobre mi. Un criticant la versió en castellà de Fenomen Orriols, dient que l'he feta per als votants de Vox. A l'altre tuit "desvetlla" el nom i els cognoms del meu puto DNI aspanyol. Li ho vaig posar en safata ahir publicant la foto de la prestatgeria amb els meus llibres. Ningú en fotrà ni cas. Té 776 seguidors i tothom ja sap de quin peu calça. Jo no sóc el meu DNI. No m'he d'amagar de res, per altra banda. Quin és el meu delicte? De què se m'acusa? D'expressar lliurement les meves idees? D'escriure llibres i autopublicar-me'ls? La frase final del seu tuit és del tot inintel·ligible: "Es contrari a la independència que li costaria anys de presó" (sic). El tarat no carbura.
----------
Avui continua el tema de l'abstenció ocupant la majoria de comentaris. Em passo el dia responent comentaris. Ahir més de 200. L'algorisme valora molt aquesta interacció. Cal incidir en la inutilitat pràctica d'abstenir-se. És com no presentar-se a jugar el partit. El perds segur. Si almenys el jugues tens la possibilitat de marcar algun gol a l'enemic. Votar Aliança en aquests moments és l'única manera de jugar amb possibilitats d'èxit. Molts ja donen la jugada per perduda abans de posar-s'hi. Jo no.
----------
Comentaris