ENTRELLUM

Una de les coses que he d'agrair a Internet és que m'hagi permès el retrobament amb antics alumnes els quals ara em segueixen a les xarxes socials i llegeixen aquest blog.  Vaig exercir la docència durant 20 anys (1989-2009) fent de professor de filosofia en diversos instituts del Vallès Oriental (Montornès, La Llagosta i Mollet). No vaig ser un profe convencional, ans al contrari. Això em va portar alguns problemes, no pas amb els alumnes, sinó amb els companys i, sobretot, amb els equips directius. La meva "peculiar" metodologia consistia a fer-los pensar, que despertessin el seu esperit crític, tractant-los com adults i no pas com borrecs que han d'empassar-se els temaris oficials. Els volia preparar per a la vida, parlant sense embuts, amb veritat i llibertat...      Ensenyar és una tasca a llarg termini: plantes una petita llavor el fruit de la qual probablement tu no veuràs madurar. Han de passar els anys i el resultat és incert. Per això, quan ...

Retira't dins de tu mateix, viu amagat, aconsellava Epicur . L' autarquia és l'únic camí per assolir l' ataràxia . S'és autàrquic quan es necessita només l'elemental, per això cal un cert aïllament, una gestió de les necessitats i dels desigs. Busca només els plaers naturals i necessaris, evitant el dolor i les coses supèrflues. El veritable plaer és espiritual. Modera les passions. Rebutja les dependències. Exorcitza totes les pors. Fuig de la política. L'individualisme és la forma de vida més plaent. No has de ser causa ni conseqüència de res. No has de manar ni obeir ningú. Segueix la naturalesa i el cos, que són savis de mena. Acaça l'instant i gaudeix-lo, perquè no tens res més. Ell recorda amb certa nostàlgia l'època en la qual explicava aquests conceptes als adolescents. Teories arcaiques que omplien la pissarra, relliscant pels cervells immadurs dels alumnes. Ara que ho viu, ara que ja no són meres paraules escrites en un llibre, sinó el ...

Después del puente de Santa Juana, en el fundo Mawidahue , Patricio me acompaña hasta la entrada de la selva valdiviana. Recorreré el sendero que asciende al mirador. Aprendo el nombre de los árboles: koiwe, tepa, raulí, luma, olivillo, ulmo... Entre musgo, helechos y cañas, solitario, atravieso esteros de aguas cristalinas. Canta el chukau a mi derecha: ¡Buenos augurios! “Quien no conoce el bosque chileno, no conoce este planeta” -escribió Neruda al principio de sus Memorias . “Nada nos detiene en el derrotero, somos una corriente de sueños infinitos que se extiende más allá de todos los días por venir” -escribió Quichiyao en su último libro. Vengo de muy lejos, del norte mitificado, de la vieja Europa que se hunde en su propio ocaso . Busco el verde más intenso, el aire más puro, las voces indígenas que sobreviven en esta tierra fértil. Hay en mi mochila un sueño: la libertad y el viaje hacia el sur del mundo, la dicha del agua que fluye río abajo, la mirada de la gente -tu mir...

Han passat set triennis d'ençà que el setembre de 1989 vaig començar a fer classes en un institut públic de l'àrea metropolitana de Barcelona, concretament a l'IES Vinyes Velles de Montornès del Vallès. Després vaig fer cap a L'IES Marina de La Llagosta (1990-1997) i més tard a l'IES Gallecs de Mollet (1997-2009). La meva experiència professional en aquests instituts públics del Vallès Oriental em permet abordar la qüestió de la llengua amb un cert coneixement de causa. La sentència del TC declara de iure el que la realitat fa anys que exhibeix de facto : que, a casa nostra, la llengua vehicular de la majoria dels alumnes i dels professors és el castellà. Hi ha hagut cursos en els quals m'he trobat que els únics professors que fèiem les classes en català érem el de llengua catalana i servidor. Només calia parar l'orella pels passadissos durant les hores de classe, i no cal dir a l'hora de l'esbarjo. Jo mateix he viscut aquest fet de manera molt inc...

Arribo a l'institut i em trobo una circular enviada per la Coordinació de les PAU amb data 16 de setembre en la qual se m'informa de les pautes, autors i textos per a la matèria de Filosofia de les PAU 2009. La meva "sorpresa" arriba quan llegeixo que han decidit canviar els textos de Plató, Descartes i Nietzsche. De Plató entrava el llibre VII de La República el qual ara ha estat substituït pel Fedó . De Descartes entraven les parts I-IV del Discurs del mètode , i ara han posat les parts I-IV de les Meditacions metafísiques . De Nietzsche han eliminat l'opuscle Sobre veritat i mentida en sentit extramoral i han afegit la 2a. part de La genealogia de la moral. Els únics que no varien són els textos de Hume i Mill . He dit "sorpresa", però hauria de dir "emprenyament". No és admissible que aquests canvis arribin amb data 22 de setembre, quan fa una setmana que hem començat les classes. No és admissible perquè els professors ja hem programa...

Claustre, reunió de caps de departament, curs de formació, reunió de departament, reunió d'equip docent, reunió de tutors, distribució de llibres, reunió de la comissió de qualitat, sessió de formació, reunió de professorat amb guàrdies de pati, treball personal, acollida d'alumnes, conferència inaugural, classes amb horari normal... Se'ls podrà donar el títol de l'ESO encara que tinguin tres assignatures suspeses . Dessmond és massa benèvol en les seves valoracions . No es tracta d'una crisi, sinó d' una cosa pitjor . Anit, mentre contemplava astorat el primer capítol de la nova temporada de la sèrie Física o químic a , (que és la sèrie que no es perd ma filla i que, com ella, segueixen tots els meus alumnes), rumiava... Hem anat massa lluny. On són els límits.? No, la culpa no és de Nietzsche. Els guionistes d'aquesta sèrie i els cafres que l'emeten -cercant només els índexs d'audiència- haurien d'estar a la presó per fer apologia de... de TOT...

Dinar de departament al restaurant Agua . Impressionant la fotografia que hi ha penjada a l'entrada. Impressionant la paella amb carxofes, gambes i calamar feta al carbó. Acomiadem la Pilar, una companya que ens deixa. Li escric aquestes ratlles... L’estiu arriba sempre amb el perfum de les magnòlies i de la pólvora de Sant Joan. Les aules es buiden. El pati és un desert. Retorna el silenci. Records, mil records que omplen els passadissos. Mil exàmens que s’amunteguen als calaixos. Mil mirades adolescents que ara miraran el mar en comptes de la pissarra. L’estiu arriba sempre amb la ressaca de les hores tacades de guix. Mil lliçons repetides. La vida arriba sempre amb el neguit del futur, de no saber què passarà demà. Pel camí trobes gent, persones que t’acompanyen. Alguns vénen de sobte i se’n van de seguida; altres continuen al teu costat mentre passen els anys... Són aquestes persones que hem conegut les que ens han ajudat a créixer. Totes i cadascuna, perquè cada persona ens...

Aules buides. Només resten alguns alumnes que recuperen assignatures. Esmaperduts. Molts professors de viatge de fi de curs. Itàlia. Costa Brava. Reunions. L'últim claustre serà el dia 31. El curs vinent tindré una hora menys de Filosofia a 1r. BTX i un llibre nou. Estiu. Un cel sense núvols. Dinar de departament aquest divendres a la vora del mar . Fins al setembre no tornaré a corregir. Ja tinc els bitllets d'avió per a l'agost. Anirem a una illa. Tot és massa perfecte. No em mereixo aquesta vida. Ara fa un any

Exàmens corregits ! De tots els anys que porto fent de corrector de la selectivitat, cap no havia estat tan desastrós com aquest; i mira que les dues opcions eren ben fàcils. Val a dir que tenia alumnes de dos tribunals i de 6 centres diferents (públics i privats ), a més dels que es presentaven per llliure o provenien del batxillerat internacional. Les meves conclusions, per tant, no són representatives de la totalitat dels alumnes que han fet la selectivitat enguany. Aquí van: Cada any el nivell és més baix. La Generació ESO avança fent estralls. Mai no m'havia trobat tants exàmens escrits en castellà. Esto es España . Els alumnes cada cop escriuen menys i pitjor. Restrenyiment mental. És l'any que m'he trobat més faltes d'ortografia i més exorbitants. Cada vegada és més difícil posar una nota per sobre del 7 (comptades excepcions). La mitjana global de suspesos és exagerada (i jo acostumo a ser un corrector benèvol). Regna la més esborronadora de les mediocritats. E...

La diada de Sant Jordi els meus alumnes de batxillerat de l'IES Gallecs de Mollet del Vallès van recitar el poema " Amb el temps " en sis llengües diferents... Toni Ibañez on Vimeo .

Noemi Jasmin Dani Vicky Patri Iván Sara Anna Alba

ENTRELLUM VIDEOBLOG

És el problema d'anar per lliure. Ni institucionalismes ni capelletes ni gregarismes . No seguir cap consigna ni cap prejudici ni cap tòpic. Escriure el que vols i quedar-te tan ample. La meva remuneració són les vostres visites . Escric perquè vull que el meus lectors siguin més lliures . Trobareu les meves paraules entre llums i ombres, absolutament contingents . M'espera una santa setmana de vacances... [Porto 3 dies sense poder accedir al hotmail des de casa]

Abans de dinar camino un parell d'horetes per la muntanya. Cullo espàrrecs. Veig les primeres roselles. Per dinar menjo els espàrrecs que he collit. Després de dinar començo a llegir els 62 originals que han estat presentats al IV Premi Vallromanes de Poesia . Constato que enguany hi ha nivell. La gent vol ser publicada. La Laura, locutora de Ràdio Arrels de Perpinyà, em fa una entrevista telefònica. Repasso una estona els fotologs dels alumnes... (digueu-me xafarder) El cel s'ha ennuvolat de sobte. A hores d'ara, segurament, Josep Pla escriuria un blog Els 46 volums de l’Obra Completa de Josep Pla, ¿quants posts serien? ¿Som el que escrivim o escrivim el que som? Us ho prometo: algun dia deixaré de parlar de mi.

I Congreso de profesores-escritores "Antonio Machado. El profesor escribe" Cotlliure 22.2.08 [Els números entre parèntesi corresponen a les pàgines del Juan de Mairena de Machado segons l'edició de l'any 1986 d'Alianza Editorial] “Lo que no es autobiografia es plagio” Remontémonos al año 1989 . Un año glorioso en el cual me casé, gané las oposiciones y leí el Juan de Mairena de Machado. Tenía a la sazón 25 años. Llevo 19 años profesando la filosofía en centros públicos de enseñanza secundaria del área metropolitana de Barcelona. Machado se licenció en filosofía a los 43 años. Yo, a los 43, me acabo de licenciar en poesía . Juan de Mairena , un libro extraño, a medio camino entre los aforismos nietzscheanos y los desasosiegos pessoanos. Nietzsche , además de profesor en Basilea y filósofo antimetafísico, también era poeta. Firmaba sus poemas con el heterónimo de Vogelfrei (pájaro libre). Mairena decía: “yo soy un mero aprendiz de ruiseñor que quisiera ser metafís...

Feliciteu-me. Avui faig 6 anys . Vaig néixer el dia 5 de febrer de 2002 quan vaig crear el meu primer compte hotmail . Aleshores no tenia ordinador personal. De fet, estava en contra dels ordinadors, em declarava tecnòfob (llegia Unabomber i Zerzan !!) Va ser a la feina. Me'n recordo perfectament. Em va trair la curiositat. Els alumnes em van ajudar a fer les primeres passes. Em vaig asseure davant l'ordinador que hi ha a la sala de professors i vaig iniciar el camí de la perdició... Sis anys després sóc un perfecte homo digitalis . No fumo ni bec ni vaig amb dones, però bloguejo addictivament... Encara conservo aquell primer hotmail: ibis_tau@hotmail.com . De vegades l'obro per pura nostàlgia. ¿Què seria de mi si no l'hagués creat? Potser, a hores d'ara, seria Un Gran Escriptor , un escriptor de la mà tancada, seriós i respectat... Per contra, m'he de conformar amb aquest ciberdietarisme a rajaploma, aquesta grafomania digital tan provisional ... Sí, avui fa...

¿Sabeu què fem els profes quan enxampem un alumne amb una xuleta ? Ortografia sociata

El que més odio de la meva feina és haver de corregir exàmens; primer per la pèrdua de temps que suposa dedicar-se a una activitat que no t'aporta res i, segon, perquè posar notes implica traduir en una xifra el presumpte coneixement de l'alumne la qual cosa, per als que som de lletres, significa una veritable heretgia. No m'agrada jutjar ni ser jutjat. Fa 20 anys que poso notes i fa 20 anys que em presento a premis literaris . N'he perdut desenes i també n'he guanyat alguns . Conec molt bé la decepció que se sent quan la teva obra és rebutjada. Els jurats emeten veredictes la responsabilitat dels quals és compartida per tots els membres del jurat. Hi ha hagut 38 persones que no han estat escollides per al llibre catosfèric . Em consola pensar que la majoria són molt joves i tenen tota la vida per davant. Cal superar-se i fer-ho cada cop millor. No hi ha un altre camí.

Tres graus sota zero. La riera encatifada de fulles . Primera hora de classe. Aula AT5. Els faig comentar un text de Milan Kundera . L'escriptor txec afirma que la unitat del cos i l'ànima és una il·lusió lírica que la ciència ha dissipat. Una alumna em demana que li expliqui el concepte freudià de sublimació . Per exemple: si una professora no ha pogut tenir fills, tractarà els alumnes de forma maternal... Aquest matí no m'he afaitat. La vida és un riu d'aigües tèrboles. [En castellano]

Les auditories han arribat a l'escola pública. Enguany al meu institut estan auditant alguns professors i alguns departaments. Aquesta auditoria forma part del Projecte de Qualitat del centre. Al capdavall, es tracta d'aprovar el major número possible d'alumnes. Si aproven molts alumnes és que la qualitat del centre és bona. Tant se val com es comportin o si aprenen alguna cosa; n'hi ha prou amb aprovar-los per tal d'eliminar el fantasma del fracàs escolar . El meu dubte és què passarà amb els professors que no superin l'auditoria. També seran aprovats? [En castellano]