Una de les coses que he d'agrair a Internet és que m'hagi permès el retrobament amb antics alumnes els quals ara em segueixen a les xarxes socials i llegeixen aquest blog.
Vaig exercir la docència durant 20 anys (1989-2009) fent de professor de filosofia en diversos instituts del Vallès Oriental (Montornès, La Llagosta i Mollet). No vaig ser un profe convencional, ans al contrari. Això em va portar alguns problemes, no pas amb els alumnes, sinó amb els companys i, sobretot, amb els equips directius. La meva "peculiar" metodologia consistia a fer-los pensar, que despertessin el seu esperit crític, tractant-los com adults i no pas com borrecs que han d'empassar-se els temaris oficials. Els volia preparar per a la vida, parlant sense embuts, amb veritat i llibertat...
Ensenyar és una tasca a llarg termini: plantes una petita llavor el fruit de la qual probablement tu no veuràs madurar. Han de passar els anys i el resultat és incert. Per això, quan un exalumne se'n recorda de tu, alguna cosa es remou a l'interior. Quins professors recordem amb el pas del temps? Ben pocs.
Aquest matí un exalumne ha escrit el següent al meu mur del FB:
Recordando tus clases, no me extraña que suscribas este artículo... Durante tu último año en La Llagosta, en el que nos impartías clase de estética y psicología, reforzaste, al menos en mi, algo que trasciende el hecho académico y que me acompañará siempre: el placer de vivir siempre descubriendo. Supongo que en parte por compartir con nosotros inquietudes literarias y de otra índole. Por romper con la jerarquía espacial del aula durante el último trimestre de la asignatura de psicología, que pasamos dialogando sobre drogas y sexo, sentados encima de las mesas y poniendo en común dudas y experiencias... Saludos.
El plaer de viure sempre descobrint... El plaer d'haver fet una bona feina... I el plaer d'haver tingut uns alumnes com vosaltres...
Comentaris
Me alegro muchísimo por tí!
Javier
Sempre el recordaré. No hi ha gaires mestres com vosaltres. Gràcies per la vostra contribució a la formació dels joves d'aquest país.
Observa la paradoja: se supone que educar és programar... y resulta que los "buenos profes (maestros)" han de ayudar a des-programar a los alumnos.... ¿En qué quedamos, entonces? ¿Entiendes por qué el sistema cataboliza a estos profes y los expulsa o los incapacita? Son topos infiltrados, un peligro para los cerebros adolescentes...
En general els profes de filo ja tenim una miqueta la fama de "pirats" (malgrat que he conegut alguns avorridots que fan molta peneta), però el cas que esmentes té encara més mèrit atesa l'època galdosa en la qual es va produir. Tot un heroi, vaja. Un capellà parlant de sexe sempre m'ha produït molt de morbo :-) La gran revolució serà sempre pensar. El Poder no s'ho pot permetre. Gràcies a tu per compartir-ho!
Gràcies a tu pel teu testimoni. La meva feina com a professor de filosofia no era donar respostes, sino plantejar preguntes; o en tot cas oferir-vos diverses opcions perquè vosaltres poguéssiu decidir pel vostre compte amb llibertat... Les meves "contradiccions" eren pedagògiques més que reals. Em sento satisfet d'haver obert algunes ments amb la meva feina. Ja saps que Sòcrates deia que ell actuava com a "llevadora" (professió de sa mare) amb els deixebles: els ajudava a "parir" la veritat que hi havia dins d'ells. Una abraçada.