4.2.14

Locus amoenus


Fins ara només era un somni. Ara que l'he trobada, que sé que existeix i que és exactament com la somiava; ara voldria tenir-la, si més no gaudir-la, passar les hores a la seva terrassa, fitant l'horitzó, escoltant la remor de la mar, oblidant-me del món, deixant que la inspiració em posseís per tal d'esdevenir un instrument afinat i dòcil... I el millor de tot sabeu què és? No hi ha cobertura! Llum, aigua, natura, aïllament... Què més es pot demanar? Fins ara només era un somni. A partir d'avui serà un objectiu. 

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Ostres noi! No sé exactament de què parles ni d'on però m'agradaria coneixer-ho. A vegades llegint els teus posts no m'agradaria estar a la teva pell, però avui sí! No sé què has vist però jo ja fa temps que no tinc objectius! T'envejo. Espero que ho aconsegueixis

Isabel H. T. ha dit...

Esta vez np me dejé confundir.

Al comenzar a leer sería muy fácil pensar que se trataba de otra cosa... el femenino campea en las paabras, y el frenesí con que expresas tu entusiasmo,daría la pista equivocada. Pero uno va aprendiendo a conocerte amigo! No podía ser otra cosa que algo que garantizara todas tus necesidades: libertad, espacio, naturaleza, aire a pulmón lleno,nada superfluo y oportunidad de afirmar tus teorías sobre el ser creado para crear. No puedo menos que imaginar lo que tanto te entusiasma...un pedazo de paraíso hecho a tu medida!
Adelante con todo ese entusiasmo y no te detengas hasta conseguir realizar tu sueño!!!

Toni Ibanyes ha dit...

Anònim(a),

Parlo d'una casa. La localització és secreta. Què vols dir que no tens objectius? Es pot viure sense objectius? Et remeto a un post de fa un any: http://entrellum.blogspot.com.es/2013/02/objectius.html
As usual, em contradic entre allò que vaig escriure aleshores i el que dic ara (que tinc un objectiu)
No és fàcil d'aconseguir...

Toni Ibanyes ha dit...

Isabel,

La cosa que más valen la pena en esta vida son siempre femeninas... En este caso se trata de una casa delante del mar, como siempre la había soñado, en uno de los rincones más bellos que conozco... Por desgracia, con el entusiasmo no es suficiente... Pero sigo empeñado.