11.2.14

Esclavatges

Com més lliure em sento és caminant i escrivint, és a dir, sent esclau dels peus i de les paraules. El foli en blanc (o la pantalla) i l'horitzó obert de bat a bat representen el mateix: pura possibilitat. La línia i el camí, el mot i la passa. Avançar, sempre avançar. Quan no camino i no escric la vida es torna pesada. Camina el cos i escriu l'ànima. Matèria i Etèria es donen la mà per ascendir fins als cims més elevats. Camino cap on vull i com vull. Escric el que vull i com vull. El que bull i com bull. Mana ella, Inspiració (que és una Dama misteriosa i juganera). Quan més lliure em sento és quan Ella agafa el timó i em fa remar com un boig. Avançar, sempre avançar. Fer allò que ningú ha fet, dir allò que ningú ha dit, somiar allò que ningú ha somiat. Sóc esclau de la idea, del verb, de l'instant, del futur... Sóc esclau de la carn i del silenci...          

3 comentaris:

Isabel H. T. ha dit...


Muy lindo como siempre,aunque yo pienso que en lo que describes, te sientes libre ,auténtico, completo, realizado y feliz...aunque tú digas esclavo ...Sólo tú sabes...

Te cuento que ya lo había leido... en catalán! con algunos espacios pero lo entendí casi todo!
Gracias

Toni Ibanez ha dit...

Lliure, autèntic, complet, realitzat i feliç... Sona bé, oi?

A partir d'avui, et respondré sempre en català, així l'acabaràs d'aprendre del tot. Et sembla bé?

Gràcies per ser tan fidel i tan activa.

Isabel H. T. ha dit...


Uy! también sabes ser cruel!!!
tampoco hay que exagerar con el catalán ...yo trato...como trato muchas cosas, pero está, bien...me gustan los desafíos.