Les persones morim, però moren els blogs? Què passa quan el blogaire se'n va a l'altre barri, però el seu blog queda amb tots els arxius disponibles i obert als comentaris? Són preguntes que em faig arran del traspàs de Martí Roselló . En parlen Saül i Tina . Un detall a tenir en compte és que el dia que et moris tindràs el rècord de visites i de comentaris : En el cas del blog referit, 1600 visites i, per ara, 59 comentaris . Déu n'hi do. Recomano, per tant, que, in extremis, es deixin els comentaris oberts... Aleshores el blog es converteix en un d'aquells llibres dels tanatoris, però digital. Són coses a les quals ens haurem d'anar acostumant. Del Martí, al qual no coneixia, em quedo amb l' últim post i la descripció que fa de si mateix: "Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I v...