4.2.10

Els blogs dels difunts


Les persones morim, però moren els blogs? Què passa quan el blogaire se'n va a l'altre barri, però el seu blog queda amb tots els arxius disponibles i obert als comentaris?

Són preguntes que em faig arran del traspàs de Martí Roselló. En parlen Saül i Tina.

Un detall a tenir en compte és que el dia que et moris tindràs el rècord de visites i de comentaris:

En el cas del blog referit, 1600 visites i, per ara, 59 comentaris. Déu n'hi do. Recomano, per tant, que, in extremis, es deixin els comentaris oberts... Aleshores el blog es converteix en un d'aquells llibres dels tanatoris, però digital. Són coses a les quals ens haurem d'anar acostumant.

Del Martí, al qual no coneixia, em quedo amb l'últim post i la descripció que fa de si mateix:
"Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral."
Un home lliure, sense pèls a la llengua. Resten els seus arxius. Descansa en pau, Martí.

7 comentaris:

Joana ha dit...

Haurem de pensar-hi!I sobretot si algú no s'ha explaiat en vida ho farà quan no hi siguem :)
Descansi en pau en Martí!

tina vallès ha dit...

Gràcies per la referència, Toni.
No és el primer bloguer(em costa pensar en en Martí com a blocaire) que es mor i deixa el blog amb la finestra de comentaris oberta per als passavolants. Jo ja en conec un parell més, de casos així. És estrany el que en queda, i arriba el dia que l'esborres del Google Reader... En fi.

U.Q.V. ha dit...

Em sembla que l'aniré vigilant

U.Q.V. ha dit...

El d'abans no sé si ha sortit. Deia que em sembla que l'aniré espiant (o vigilant, tant és)

Júlia ha dit...

No només blogs, alguns amics traspassats, del facebook continuen 'oberts', a veure si amb el temps acabarem poblant la xarxa de fantasmes.

Toni Ibañez ha dit...

UQV: ¿Que té vocació de Big Brother, vostè? Ho dic per lo del watching you... Faci, faci... Que ho fa molt rebé. Per a mi seria un veritable HONOR ser fitxat per un il·lustre fitxador com vostè, esdevenir un ítem consagrat en l'Olimp del seu blog estratosfèric. Li puc disculpar que encara no ho hagi fet, però no li perdonaria que no ho faci, quan a vostè li vingui de gust, esclar, i amb tots els ets i els uts. No se n'estigui, sisplau. Friso per ser esquarterat, disseccionat i trinxat pel seu bisturí esmoladisíssim.

Comtessa d´Angeville ha dit...

La meua amiga Clara va morir a finals de desembre deixant un bloc obert, i m'agrada que ho haja fet perquè ara podem recordar-la millor.