ENTRELLUM

Ni que impossible fossis, els fills t'hem escollit  Armand Obiols, Oda a Catalunya   Del campanar de la Seu fins al Norfeu, Del Canigó als arrossars de l'Ebre, De l'arcana Vall d'Aran a tot arreu, Del llogaret a la urbanita febre. (Màrius escriu cançons d'amor a Mahalta ,  Xènius la Lídia de Cadaqués empaita) L'afecte més sagrat ix a Montserrat, Sens oblidar la pau de Poblet i de Núria; Dòlmens i menhirs de gaudiniana fúria Atenyen el cel al bell mig de la ciutat. (Fills d'una augusta esperança, Fets de boira i tramuntana) Arrelats a la terra amb consistència, Bastim castells d'arquitectura humana, Units de mans fem via i fem rotllana, Tres-cents anys de greuges i paciència. (On ets, Espanya, que no et veig? Lo teu present és ruïna) No hem nascut per acatar lleis ponentines, Ni fem mutis quan ens volen engabiats; No oblidem la sang dels avantpassats Que anhelaren quimeres gegantines. ( Catalonia is not Spain,  ...

Dedicat a JPQ i EPB Hi ha alguna cosa invisible rere l’aura dels cossos, agonia de llum que els núvols s’emporten, rosa que es bada dins el teu úter, martiri d’amor, dubte entranyable. ¿Quin esperit sense déu basteix l’arquitectura dels somnis? ¿Quina clarícia ignota? Hi ha alguna cosa invisible rere els mugrons de titani d’aquests androides que pul·lulen pels carrers anònims, bombes innocents, criatures bastardes, tota l’abstracció de l’art modern. ¿Quina veu cantarà l’última nota del rèquiem? ¿Qui gosarà negar l’adveniment del silenci? Hi ha alguna cosa invisible rere l’ urinari de Duchamp , en l’espai interior de Chillida , l’anhel tràgic, saturnal i fàustic, els balcons de La Pedrera , les grutes del Parc Güell , el vell Maragall a la font de Camprodon: He assaborit els secrets de la terra misteriosa , la pàtria més antiga, la paraula. ¿Qui ens salvarà de l’infern nihilista, de la tirania de la indústria, la màquina i el comerç? L’alquímia del verb, la música dels místics, l’àn...