ENTRELLUM

Cada dia està més clar que allò que importa no són els fets, sinó el relat dels fets, les interpretacions tendenciones, les mentides, les manipulacions, les fake news... Els fets? Existeixen només en la nostra ment i depenen de les nostres creences. És el que ara s’anomena postveritat.  Veritas est id quod est res . Adaequatio rei et intellectus . La definició escolàstica inclou la ment la qual ha d’adequar-se a la cosa. Quina cosa? La clau és la conformitat o correspondència o representació ( Vorstellung per a Schopenhauer que, juntament amb la Wille , conformen el món: Welt )  Al capdavall, la realitat és allò que volem que sigui d’acord amb la idea que ens en fem. Entre el realisme i l’idealisme s’interposa el meu punt de vista, el que a mi em sembla. Per això, actualment és veritat allò que té consens, allò que guanya l’estadística. Per això, avui més que mai, tot depèn de la manipulació dels mitjans que imposen un relat determinat, el discurs hegemònic que inter...

  Encara hi ha el misteri dels ocells que canten abans que surti el sol, i el misteri d'ella quan dorm i somia que surt del cos; perquè no hem vingut aquí per a romandre en el cos, sinó per  a trobar la sortida que ens alliberi més enllà de l'horitzó, ben amunt, ben subtil, on no arriben la matèria ni els mots. Encara hi ha el misteri dels petons, el més íntim, quan esdevé la fusió, aquell silenci sagrat, la mirada que ho diu tot; perquè hem vingut aquí per a estimar, i l'amor no sap mentir. 

El problema no ha sigut estar 10 dies meditant 10 hores diàries en una posició incòmoda, sovint dolorosa. El problema no ha sigut llevar-se a les 4 de la matinada, ni prescindir del mòbil o de qualsevol contacte amb l'exterior, ni guardar el “noble silenci” (de paraula, de cos i de ment), ni aplicar els 5 preceptes de la Sīla (no matar, no robar, no mentir, no sexe, no intoxicants). El problema tampoc ha sigut comprendre els conceptes d'impermanència, equanimitat, ferma determinació, compassió, etc. El principal problema d'aquest curs ha sigut no poder escriure... He trobat a faltar més la Moleskine i el Pilot negre que la meva ració diària de xocolata Lindt 70%.  Si, segons Buda, l'aferrament és dissort , desaferrar-se dels mots seria un alliberament joiós. Els escriptors (egos inflats, presumptuosos de mena) pensem que dir i escriure la vida és superior al simple fet de viure-la. Ni Jesucrist ni Buda ni Sòcrates van escriure res i la seva llum encara dura. ...

Deixes el mòbil a casa, camines 10 minuts, et despulles , prens el mar i prens el sol, medites, oblides el temps, oblides les paraules, oblides les mentides del món, t'oblides de tu mateix (...)  Dónes gràcies, et vesteixes, camines 10 minuts, retornes al mirall, a la pantalla, als mots, al rellotge (...) El món segueix girant i segueix mentint, però tu ja saps on rau la veritable llibertat (...) Demà tornaràs a llevar-te per a saludar el primer raig de sol i acomiadar el darrer (...) Entremig, això que anomenem "vida" (...) Veritat i llibertat són sinònims .

L'única manera que té l'estat espanyol d'aturar la independència de CAT és provocant la violència. Hi haurà operacions de bandera falsa... — Toni Ibanez (@tonibanyes) March 16, 2014 http://t.co/nRrH4OJVz7 Atemptats, violència, sang... Atribuïbles a l'ANC i als independentistes. El CNI ja hi treballa.... — Toni Ibanez (@tonibanyes) March 16, 2014 Girauta y la ANC: http://t.co/mVSEmSoUvn "Carme Forcadell serà la responsable de tota la violència a Catalunya" (Girauta) Pilleu? — Toni Ibanez (@tonibanyes) March 16, 2014 He perpetrat aquestes tres piulades a data 16 de març de 2014 i ara en vull deixar constància en forma de post tot ampliant la meva intuïció.  Les operacions de falsa ensenya ( False Flag ) són una clàssic al qual estan molt avesats els serveis d'intel·ligència. També s'anomenen Operacions negres ( Black Ops ). A aquestes altures, està clar que l'estat espanyol està perdent la partida (sobretot a nivel...

Tot era mentida.  I el pitjor de tot, Sabeu què és? NO HI HA VERITAT. Només la solitud és llibertat. La resta: misèria humana.  TdQ Comiat (30-11-05) El joc de miralls de la vida sovint no ens deixa esbrinar la imatge exacta de les coses. Mai no podrem estar segurs de res ni podrem saber si allò que ens diuen és cert o no, si ens amaguen informació o ens proporcionen informació irrellevant per tal d'amagar la veritat. Hi ha ironies fetes per a declarar lo que és aparentant lo que no és. Com aquell que t'explica una cosa seriosament, tu te la creus i, al final, et diu: va, ruc, que no veus que era mentida? Volia enganyar-nos o introduir la sospita? Era un simple joc, un fake , o volia insinuar-nos quelcom veritable? Cal parar esment en els pallassos, els bojos, els borratxos, els nens i els vells. L'humor és una vaselina molt efectiva. La veritat sol ser paradoxal i subversiva.  Censura qui té por. Callem per por. Si no fos per la por, el món es...

Els peus, els camins, els canyars, els núvols, el vent, el cel... La qüestió és avançar. Crear. Surt del llit cada matí dient: " Avui serà un dia especial ". Has de fer que passin coses, no les mateixes coses de sempre, sinó noves, o les de sempre amb un toc d'inspiració diferent. No et lamentis. No diguis que la culpa és dels altres. No pensis que el món està fatal i que tu no pots fer res. Mentida. Camina. Mou-te. Crea. I per la nit acluca els ulls dient: " Avui ha sigut un dia especial ".      

Brullen els camps al bell mig del gener. Les fulles tendres, vestides de rosada, malden per obrir-se pas devers el cel. La terra pedregosa s'esberla maternalment. Hi ha la solitud de l'arbre que, nu de fulles, esquerda la silueta de l'horitzó perfecte. Hi ha la grisor dels núvols i un vent que glaça les penes. Hi ha la vida, sempre la vida, en la llavor que germina i en el batec que estima. La vida sempre present, fins i tot en les paraules. Brullen els camps al bell mig del gener. L'hivern és una mentida. Videopoesia

Per què costa tant dir la veritat? Si fóssim capaços de dir-la ens estalviaríem un munt de malentesos. De vegades passa que no sabem quina és la veritat. De vegades suposem que és veritat allò que no ho és. De vegades, fins i tot, ens autoenganyem. Un món basat en aparences i mentides no accepta de bon grat la declaració veritativa. Millor, doncs, dissimular-la, per evitar problemes. Altres vegades no la volem escoltar, la veritat, perquè ens dol i ens resulta insuportable. Cadascú coneix les seves misèries. Dir la veritat i acceptar-la és com anar despullat . El nudisme total, tan saludable, no solament de cos, sinó també d'ànima. I si escriure fos vestir-se, disfressar-se de paraules?

Quin cel esbandit de núvols podria embolcallar l'alegria que sento? L'empenta del vent sobre la terra molla sacsejant les branques de les oliveres, la lluita aferrissada del món contra les ombres, silencis invisibles. No tinc cap intenció de confessar-me. Seré un oblit que respira a l'hora del capvespre, la melangia de les serps a les acaballes de desembre. I els teus llençols ―qui ho diria― tan meus com les passes que s'enfonsen en la sorra. Mira'm als ulls i menteix-me. Quin cel esbandit d'estrelles podria endur-se la flama del nostre amor i fer-la cendres? No tinc cap intenció de confessar-te. Massa pecats, massa penitències.  poemes

Diuen que hi ha crisi. Diuen que aquest diumenge hi ha eleccions. Diuen que hi ha canvi climàtic. Diuen que el món s'acaba l'any que ve. Diuen, diuen, diuen. Diuen tantes coses que sembla mentida que puguin ser certes totes alhora. Ell roman escèptic. A l'altra banda del Montsec, mirant cap al nord, allà on les muntanyes esdevenen més pures, tot es veu d'una altra manera. Només importa allò essencial: llenya, teca, que surti el sol, bona solitud i millor companyia... La resta s'esfuma entre la boira tardorenca. Publicitat, discursos buits, amenaces llunyanes, apocalipsis de pa sucat amb oli. Diuen, diuen, diuen. Sovint les paraules serveixen per amagar la veritat. Els que més parlen són els que tenen més por. ¿Encara no has après a escoltar el silenci? ¿Encara no ets capaç de mirar de fit a fit l'horitzó? Llegeix tota la sèrie T

Recreant secrets tresors, baldat de tant sentir, et deixes bressolar pel cant dels grills a l'hora del capvespre. El vent a penes remou les fulles dels roures. Ella no sap que et va salvar quan el final era imminent. Ella sopa embolcada amb una flassada que et vas endur del tren que et va portar a Ginebra. Ella aparta les panses de l'amanida, pendent de la Blackberry, tan a prop teu que sembla mentida. El llac encara brilla com si fos metàl·lic. Els muricecs comencen a sortir. Ella tornarà amb els ulls ennuegats de blau marí. Ella es deixarà abraçar i, arraulida com un cadell, mormolarà paraules inoïbles. Ella és promesa i destí i màgia que irromp enmig del no-res. El tren de les 21:47 passa a les 21:56. Recreant secrets tresors, dibuixes somnis de llum a l'horitzó. La fragància del gessamí. La llunyania del món. Saber que tot és perfecte, i aprendre a oblidar que les coses, fins i tot les més belles, passen avall com l'aigua del riu...

No és el dolor que tiba la fibra més tendra del cor, ni aquesta humitat intempestiva que anuncia llamps i trons, ni el tacte que s'allunya amb el pas de les hores -nina vençuda sobre el llençols-, ni el darrer missatge que no penso respondre perquè ja n'hi ha prou, de jugar amb l' equilibri emocional dels altres, ni la mala consciència que et fa tractar-me com una criatura, ni les inevitables mentides que implica qualsevol relació (ara pietoses, adés cíniques). No, no és res d'això, bruixeta , sinó la crua certesa d'aquesta veritat sense metàfores -freda i clara com l'aigua d'una glacera-, el que em fa somriure entre llàgrimes - amor fati - i m'ensenya a ser més lliure, a ser més fort. + poemes +

Eres tu soledad y tu silencio. El resto es decorado. Busca un bello lugar donde perderte. Ni adelante ni atrás ni arriba ni abajo. Que todo sea espejo. No necesitas luchar ni necesitas mentir. Lo que sucede es siempre lo correcto. Puedes vivir sin libros y sin flores. Hasta puedes vivir sin sexo. Cuando seas nadie serás perfecto. Las personas vienen y van, las cosas se acaban, las palabras también cansan. No fuerces nada. Deja que el agua corra por el riachuelo, siéntate bajo el roble, respira hondo, escucha el murmullo del bosque, olvida que fuiste máscara, duérmete como un niño en los brazos de la noche hasta que te despierten los trinos de los pájaros. Eres tu soledad y tu silencio. No te traiciones.

Ningú no torna mai enlloc. El passat sempre és mentida. L'amor, la llar, la família... pròtesis uterines que amb prou feines ens ajuden a dissimular la intrínseca soledat sense sostre que és la vida. No, ningú no torna mai enlloc. El futur sempre és mentida.

Sabia que me la jugava, però no contemplava la possibilitat de perdre. La pèrdua de les coses materials no és la més important. Podem acostumar-nos a viure amb poques coses. Vaig sobreviure deu dies en una cabanya de fusta menjant solament el que em donava el bosc. Sort que era tardor i estava ple de bolets. Ens han ensenyat que viure és guanyar, tenir, aconseguir, acumular... Aquesta és la bogeria occidental que ens ha dut fins a La Crisi . " All those people who wasted their lives chasing after cheap material pleasures, all that greed, all that technology, all that corruption and stress — it was a disaster that could only end in a total catastrophe. " Ha arribat l'hora del despreniment . A més de materials, les pèrdues també poden ser d'una altra mena. Podem perdre coses (objectes) i podem perdre persones (subjectes). És el que passa amb les separacions i, en el cas més extrem, amb la mort. Podem acostumar-nos a viure sense aquelles persones amb les quals havíem co...

La poesia ha de ser recitada. L' oralitat ho és tot. Les lletres sobre el paper són taques sense vida. El lector les ha de cantar per dins o en veu alta per tal de ressuscitar-les. La música, el ritme, més que la rima, fan lliscar els versos que penetren suaus fins al fons de l'esperit. En aquest blog he postejat molt poemes . La majoria (65!) els podeu trobar en el blog CIBERPOESIA , alguns traduïts a altres llengües i molts recitats per mi mateix. Vivim sota la tirania de la imatge . Cal adaptar-s'hi, treballar el disseny , buscar un bon embolcall per a "vendre" el nostre "producte". Avui engego un nou projecte: VIDEOPOESIA . L'audiopoesia evoluciona cap a la videopoesia: una combinació de vídeo, imatges, música, lletra, veu... Tot fet per mi mateix, en un intent d'aprofitar les possibiltats que m'ofereix la tecnologia per a difondre la meva obra a la xarxa. No sóc pas el primer. M'emmirallo en Josep Porcar , blogmestre videopoemàtic....

Últimament estic molt cinèfil . Jo, que abans anava al cinema dos cops a l'any! Ho deu fer que tinc la temptació davall de casa i que, quan surto a la terrassa, ensumo la flaire de les crispetes; o que a Lleida l'hivern és molt cru i, si no et vols quedar ensopit a casa, ja m'explicaràs què fots pel carrer amb aquesta rasca. Sempre hi ha l'opció d'acabar en un pub, però tinc alèrgia a l'alcohol i no suporto que la roba em pudi fastigosament a fum. A veure si prohibeixen el puto tabac d'un puta vegada A TOT ARREU!! Nicotina és sinònim d'oligofrènia. Tan cinèfil estic que no dono a l'abast per a blogeujar totes les pel·lis que veig. Aquest divendres em vaig empassar Celda 211 , basada en una novel·la publicada per Lengua de trapo , i que va d'un motí en una presó. Dura, dura. Parla de la misèria humana, quelcom que cada dia m'interessa menys. Som animals mentiders per naturalesa. La supervivència ho justifica tot. Luis Tosar broda el pape...

Els amants sempre tornen a l'indret del crim, petxines buides, onades que s'escumegen arran de sorra, surfistes que esperen un cop de vent, el tren arriba a l'estació, per la megafonia diuen el teu nom, tu ja no hi ets, fa mesos que vas marxar, fa mesos que t'allunyes com el vaixell que llisca sobre la línia de l'horitzó Els amants sempre tornen a l'indret del crim, si més no per a plorar, per a sentir la vacuïtat del passat, per a esperar que el sol s'amagui rere l'escullera on tantes vegades ens vam amagar Els amants sempre tornen a l'indret del crim, l'hivern de la mar és molt trist, hi ha una mentida implacable en cada petjada profunda, res no pot durar, ni tan sols el record dels dies feliços quan sabíem que el futur era impossible Els amants sempre tornen a l'indret del crim, la tarda és un símbol indesxifrable, una silueta que es perd al fons del camí, com la nostra història malaguanyada, buides petxines, escuma de dies que van morir

Deu ser la crisi o que la gent està desesperada o que les religions tradicionals ja no molen gens o que alguns immigrants se les empesquen totes per a guanyar-se la vida a costa de la nostra ingenuïtat... El cas que m'he trobat aquests dos paperets publicitaris mentre passejava a prop de casa. Posaria la mà al foc que són del mateix bruixot, malgrat que els noms i els telèfons no coincideixin, ho dic sobretot per la similitud del redactat. Sembla que aquests nigromàntics tinguin la panacea contra tots els mals, des de l'atur fins a la impotència sexual... I no els deu faltar clientela. Ara, que jo em pregunto: ¿Quan i quant deuen cobrar? ¿Cobren abans o després dels resultats (100% garantitzats, diu el paper)? Igual truco i ho esbrino...