¿On està escrit que hem vingut aquí per a ser feliços? Deixeu-me dubtar d'aquest imperatiu que ens obliga a atènyer la fictícia felicitat. La felicitat la va inventar un flonjo que somiava floretes. Quina quimera més vulgar. Ja ho deia Nietzsche: la felicitat és una cosa burgesa que només està a l'abast de les vaques i de les dones.Jo no vull ser feliç, sinó sentir-me pletòric, fort, poderós... La felicitat és una anestèsia que deprimeix la meva vitalitat. El que necessito són sensacions punyents i no pas sentiments mandrosos. La calma és per als rius estancats. Doneu-me meandres ràpids, fredes cascades, la violència dels guèisers, l'esclat dels volcans, abismes oceànics... La vostra petita felicitat em fa fàstic.
--&--
No hi ha hagut mai a la història de la humanitat un mitjà de comunicació més lliure que els blogs la qual cosa no significa que tot s'hi val. Un blog anònim o sensacionalista té els dies comptats. La credibilitat del bloguer i la fidelitat dels ciberlectors només es guanya dia a dia donant la cara i amb una feina honesta. (RdY)
Comentaris
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
Benvolgut Toni, no gosaré qüestionar la teva autoritat a la catosfera ni la teva feina honesta, fruit d'un treball constant, culte i de qualitat, el que si et puc assegurar es que confidencials en forma de blogs anònims han estat liderant els blocs en català i actuant amb total impunitat, també et podria citar una dotzena de blogs a França o al Regne Unit que ningú veu però tothom segueix (com a la TV) i que són absolutament sensacionalistes i és que el morbo també ven. Res més que això.
A la fi i a la cap Stendhal escrivia pels "happy few" però ves a saber si parodiava a Byron i el seu cant 11è o simplement és l'arenga d'Enric V de Shakespeare en el dia de Sant Crispí. Chi lo sa? ;)
Sentiments mandrosos? Això no és felicitat, això és romanticisme.
Per cert, molt verdagueriana, molt Caspar David, o sigui, molt romàntica, la foto.
Penso que avui dia el mot està desprestigiat, com la paraula "amor".
El que parles, Toni, de "meandres ràpids i esclat de volcans" no és més que un eufemisme del que en realitat per tu pot representar de la felicitat.
Primer de tot s'escriu Gaspar i no Caspar i segon: la foto que ha posat en Toni a part de patètica, ridícula i graciosa (això últim depèn de l'humor de cadascú) s'assembla més als dibuixos suplementaris dels Teletubis que a la pintura romàntica del segle XIX a Alemanya. Puc deduir que ho deies irònicament, però ho aprofitaves per desprestigiar el Romanticisme com a sentiment mandrós. La persona que actualment és romàntica, tendre, dolça i desapassionada tampoc va gaire amb mi, però, perdoneu, el Romanticisme és una altra cosa ben diferent i no defineix a quatre romàntics de pa sucat amb oli, sinó que a un moviment artístic absolutament revolucionari al qual molts autors contemporanis li deuen tot el que creen. Que ens pugui agradar més o menys és un altre tema, però no confonguem termes: una cosa és que el nuvi t’enviï missatges al mòbil confessant com t'adora i l'altra és llegir a Keats, no?
Ser feliç no té perquè significar resultar monòton, fàcil o ensucrat: qui ho diu que la felicitat és això, Toni?
Anna