8.9.07

La política dels altres

Aparquem la política! No, la política no és aparcable. Per què no ho és? Perquè si nosaltres ens en desentenem, aleshores vindran els altres i faran la seva política. I què passaria? Desastres. Desastres? Sí, perquè els altres són una colla d'ineptes i indocumentats. Ja ho va dir Plató: la polis ha d'estar en mans dels millors perquè la República prosperi. I qui són els millors? Segons Plató, els millors són els filòsofs. Els filòsofs? Efectivament. Per què? Perquè són els únics capaços de contemplar les idees amb nitidesa. Quines idees? Les idees justes que cal materializar en cada moment. El filòsof té les idees clares mentre els altres viuen en perpètua confusió, víctimes del seu desori mental, esclaus de les ombres ofuscadores. Els altres són com nens que es barallen sense entendre res de res. I tu ets filòsof? No, jo només ho faig veure.

13 comentaris:

josep ha dit...

Fuster ja ho va veure clar: "la politica que nosaltres no fem, será feta contra nosaltres"

Anònim ha dit...

I els filòsofs es foten cubates per veure-hi més clar? Em sembla recordar que Plató restringeix l'alcohol a la senectud, moment en el qual l'home ha perdut el vigor i la lucidesa de la seva maduresa i necessita un excitant per tal de disfrutar, encara, de certs plaers. Robert.

moz ha dit...

I si la condició de filòsof és iŀlusòria i tots som igual de maldestres al capdavant de la polis?

Jean Robur ha dit...

Perquè, si es el fet natural que els filosofs es tenen de posar en politica, encara no en conec cap, l'Alfonso Guerra potser? I si no es posen en politica, quin és el motiu?

espectador ha dit...

Completament d'acord, però Plató també considerava la democràcia com una malaltia de l'estat... Seria ideal que governessin els millors, els que realment estan capacitats, seria...

Francesc Puigcarbó ha dit...

el filósof deixa de ser-ho en tocar poder, hauries de saber-ho. El poder corromp sistemàticament.

Anònim ha dit...

Entre els filòsofs passa com en tot també: n'hi ha de bons, de dolents i de mediocres

espectador ha dit...

De totes maneres, jo aquí no entendria "filòsof" literalment tal com ho entenem avui en dia. En aquest cas jo per filòsof entenc simplement el millor, el que governaria justament sense deixar-se corrompre pel poder.

rafael ha dit...

Primun vivere, deinde philosophare

Pedra Lletraferida ha dit...

Subscric les paraules d'en Francesc Puigcarbó. La política que es gasta al món en plè S. XXI no és a l'abast dels filòsofs. Que el poder corromp és poc. M'ho va dir un amic filòsof després d'unes decebedores elecciones municipals pel seu partit, en que un acord posterior entre els altres grups els va fer fora del govern: "no t'hi escarrassis gaire. No estem fets ni tú ni jo per dedicarnos a la política".

Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

A Francès Puigcarbó: dius que el filòsof es corromp quan toca el poder... com si el poder fos una cosa! Aquest és un raonament absurd des d'un principi. La veritat és que, cal tenir present que el filòsof (especialment des de Plató) l'importa una merda (parlant malament) els demés. És a dir, pensa en els demés com en sí mateix (llei d'or de l'ètica)! El filòsof sempre és summament egoista: viu absord en el seu món de idees, sentiments i pensaments: Ell és el centre del Món! En raó usa conceptes abstractes i completament irreals com humanitat, altruisme, món, etc. quan intenta justificar davant dels demés la seva tasca sovint rara, inútil i excepcional. Però la política, tal i com entenem nosaltres aquest concepte (satisfer a les masses), per molts motius simplement atrau a les ments mediocres i vulgars, és a dir, a les ments que es senten identificades amb les masses. Plató, en canvi, cregué que absolutament tothom aconseguiria una immensa satisfacció si els filòsofs, els homes espiritualment més purs, forts, bells, justos, intel·ligents, serens, imparcials, severs poguessin imposar la seva idea de benestar sobre els demés. Però està comprobat que aquelles coses que reporten una grata satisfacció a una minoria, a una èlite, a una raça rara d'homes resulta insípid, avorrit, feixuc inclús perillós per la majoria. Qui es distreu estudiant les equacions de la teoria de la relativitat? Només una raça rara i excepcional d'homes. Llavors, com pot veure's seduït per la política de mercadillo democràtica un individu com Einstein quan li varen proposar ser el president d'Israel? Einstein era massa egoista per aquestes coses. En fi, els filòsofs no es posen en política perquè, en general, no participen del benestar de la majoria. Robert.

Anònim ha dit...

Ja veig que agrada molt malparlar de la política i dels polítics. És una manera de sentir-se superior, aristòcrata desplaugut amb la massa, amb el populatxo que no n'encerta mai ni una.

Anem bé per a no anar enlloc.

Anònim ha dit...

A l'anònim anterior: crec que has tret les coses fora de context. Ningú ha dit que el populatxo no encerti mai ni una. S'ha dit que el poder embrut o bé, que els filòsofs són massa egoistes per pensar amb els demés o simplement s'ha insinuat que la democràcia no és el sistema més adient per fer que governin els millors (i això no és pas culpa del poble sinó del sistema en tot cas).
El populatxo o la massa l'encerta i s'equivoca com pot encertar-la i equivocar-se un individu qualsevol. No obstant, és clar que la massa pensa i sent en quant a massa (i tots els seus interessos donen voltes a tal sentiment gregari), mentre que l'individu sol, els filòsofs per exemple, tenen una consciència lliure, és a dir, tenen una visió distinta a la que pugui manifestar la gent ordinària i massificada. Una visió tant distinta que difícilment pot ser compartida per tothom! Però això no vol dir que la visió dels filòsofs sigui més encertada! En qualsevol cas sol ser més complexa, més totalitzadora... De fet, el filòsof intenta agrupar tot allò que és múltiple, contradictori i diferent en una unitat absoluta; i des de Plató, per exemple, s'ha cregut que per dur a terme aquesta titànica tasca era necessari descobrir el sistema absolut que és capaç d'organitzar eficient i perfectament totes les múltiples coses del món. I certament, aquesta aspiració filosòfica pot ser la més gran de les equivocacions!, tal i com Nietzche i els post-modernistes s'adonen després dels grans totalitarismes que hem experimentat els darrers 200 anys. La gent més ordinària i massificada, en qualsevol cas, difícilment és capaç de veure més enllà del seu llombrigo; les seves necessitats més immediates vull dir.Robert.