6.2.08

Supina mediocritat

És descoratjador constatar que sovint damunt teu regna la supina mediocritat. No diré noms. Em refereixo a "directors", "presidents" i altres càrrecs similars. Que la mediocritat ocupi els espais inferiors ho trobo lògic, però que assoleixi els cims superiors em sembla d'allò més abjecte, perquè demostra que la nostra societat està malalta.

No hi ha manera d'ocultar la mediocritat. Els mediocres que "manen" es posen massa sovint en evidència. Alguns callen perquè no es noti que no tenen res a dir. Són els muts que s'estimen més els fets que les paraules. Quins fets? Fets mediocres. Altres ho dissimulen exercint el seu poder sobre els més dèbils mentre ataquen els que excel·leixen. El manaire mediocre no suporta que algú millor que ell li faci ombra, per això s'envolta de més mediocres per tal de poder brillar sobre les ombres.

¿Què cal fer davant d'un mediocre amb poder? Desemmascarar-lo públicament. La seva mediocritat és la seva debilitat. La seva ambició el delata. El seu poder és un miratge. La seva existència és un greu entrebanc per al progrés de la humanitat.

2 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

ës que al poder només hi han mediocres, oportunistes o espavilats, els que valen són ja a la cosa privada. Tindria a veure amb el principi de Peters.

Jose R. ha dit...

Toni:

Sobre la mediocràcia i com aquesta ascendeix et deixo tres reflexions que et poden donar pistes:

http://www.joserodriguez.info/bloc/?p=45

http://www.joserodriguez.info/bloc/?p=68

http://www.joserodriguez.info/bloc/?p=81