He postejat aquest vídeo 8 minuts abans que el Saül (jo a les 19:30 i ell a les 19:38) i també hi he arribat via Twitter (per si algú encara dubta de la seva utilitat).
El vídeo ens mostra una propaganda política que apel·la a la pura irracionalitat emotiva mitjançant una música d'inspiració Rap-Gospel basada en eslògans simples... Ja no hi ha idees, sinó quatre cares conegudes i una melodia repetitiva que, talment un mantra publicitari, prova d'ocupar el teu espai neuronal... Made in USA.
NB1: L'aparició de la Johansson (hi surt 8 vegades!!) corrobora el que sostinc. Cal vendre el producte (Obama) amb el millor embolcall per tal que el consumidor el compri (voti). Nihil novum sub USA. [encara + bèstia]
NB2: Al minut 3:45 l'apoteosi misticoreligiosaorgasmicoorgiàstica arriba al clímax. Obama bless America.
NB3: NetoRatón s'hi afegeix.
El vídeo ens mostra una propaganda política que apel·la a la pura irracionalitat emotiva mitjançant una música d'inspiració Rap-Gospel basada en eslògans simples... Ja no hi ha idees, sinó quatre cares conegudes i una melodia repetitiva que, talment un mantra publicitari, prova d'ocupar el teu espai neuronal... Made in USA.
NB1: L'aparició de la Johansson (hi surt 8 vegades!!) corrobora el que sostinc. Cal vendre el producte (Obama) amb el millor embolcall per tal que el consumidor el compri (voti). Nihil novum sub USA. [encara + bèstia]
NB2: Al minut 3:45 l'apoteosi misticoreligiosaorgasmicoorgiàstica arriba al clímax. Obama bless America.
NB3: NetoRatón s'hi afegeix.
Comentaris
També hi he trobat al nen pijo de Shark, però no sé com es diu l'actor, en Fernando Sucre de PrisonBreak (tenia un nom graciós...), en Hill Harper, que interpreta l'ex-forense de CSI:NY i l'Ellen Pompeo (Meredith Grey a Anamotia d'ídem, que dolenta, per favor, a Obama li hauria d fer vergonya).
En fi, pura emoció i cap missatge directe, però molts d'indirectes. La política és un negoci i tot negoci comença per una bona publicitat del producte, com molt bé afirma. De totes maneres hi ha mèrit humà rere una obra com aquesta. Interessat, però Déu n'hi do el que costa parir una cosa així.
Que per cert, a l'estat espanyol s'ha limitat la durada dels anuncis electorals a la televisió a 30 segons. Com que no sabem parir bons anuncis com aquest, ni tenim polítics carismàtics, es veu que ningú els suportava.
Salut!
Obama for President! :)
Salut.
Tot un repte per a una societat tant conservadora: escollir entre una dona, que pretén ser masculina, i entre un home de raça negra, que té un color no tant negre... Quants prejudicis que amaga tot això!
A mi el fenòmen més interessant em sembla que l'Obama tingui aquesta enorme capacitat oratòria: capacitat d'emocionar i de convèncer mitjançant la paraula. Com a escriptor no pots ser insensible a aquesta força. Tu també narres i vols convèncer i emocionar i ser escoltat. Alguns polítics o líders dels Estats Units han tingut aquesta capacitat oratòria. D'altres són uns soques, certament (en Bush, sense anar més lluny). Ja voldria jo que a Andorra, a Catalunya, a Espanya hi hagués polítics amb el carisma i el do de paraula de l'Obama. No entro a fons en el discurs (que he llegit íntegrament i que en parts em sembla tòpic o buit) o en la manca aparent de discurs ideològic. Parlo de la capacitat d'aquest paio d'encisar i injectar optimisme en un electorat que busca un canvi (justament el que ell proposa). Parlo d'un paio d'un discurs del qual es poden aprofitar frases senceres sense manipular per fer-ne una cançó. Collons, Toni, que a banda de moments inspirats del Jesse Jackson això no passava als Estats Units des de Martin Luther King. Te n'enganxo uns fragments traduïts per tal que els puguis comparar als animats sermons dels Montillas, Mas, Zapateros, Zaplanas o Rajoys de torn (la traducció vol ser només una aproximació que faig sense diccionaris i a tota bufa, sense més pretensions):
But in the unlikely story that is America, there has never been anything false about hope.
Però en la improbable història que [els Estats Units de Nord]Amèrica és, mai no hi hagut res de fals en l'esperança.
For when we have faced down impossible odds; when we've been told that we're not ready, or that we shouldn't try, or that we can't, generations of Americans have responded with a simple creed that sums up the spirit of a people.
Perquè quan ens hem encarat amb dificultats impossibles; quan ens han dit que no estem llestos, o que no ho hauríem de provar, o que no podem, generacions d'americans han respost amb una creença senzilla que resum l'esperit d'un poble.
Yes we can.
Sí, podem.
It was a creed written into the founding documents that declared the destiny of a nation.
Estava escrit en els documents fundacionals que declararen el destí d'una nació.
Yes we can.
Sí, podem.
It was whispered by slaves and abolitionists as they blazed a trail toward freedom through the darkest of nights.
Fou xiuxiejat pels esclaus i els abolicionistes mentre obrien camí cap a la llibertat pel bell mig de la més fosca de les nits.
Yes we can.
Sí, podem.
It was sung by immigrants as they struck out from distant shores and pioneers who pushed westward against an unforgiving wilderness.
Fou cantat pels immigrants en l'hora de desembarcar arribats de costes llunyanes i pels pioners que van fer via cap l'oest en contra d'una natura implacable.
Etc. Etc.
Penso que serà suficient... Però el més bo és l'exercici d'aconseguir el text i després el video i seguir el mateix Obama fent el discurs. Només llavors, amb la cadència i el ritme del sermò eclesiàstic barrejats amb els del poema, s'acaba d'entendre l'energia potencial de la paraula dita.
D.
Salut!
On deia "El sermó persisteix com a referent en el dia a dia del segle XIX" volia dir "ídem però del segle XXI".