What are you doing? Pregunta el Twitter. I a tu què collons t'importa! Tuitejar és bloguejar més curt, més intens, més addictiu. ¿A qui importa el que estem fent? Ens fascina saber que tenim seguidors (followers) que esperen el nostre tuiteig, persones a les quals pot interessar el que estem fent en aquest precís instant. Exhibicionismes, pornografies internètiques que esbomben la intimitat. L'exigència d'una constant actualització que refermi la nostra identitat digital. Existim en la mesura que fem ping, fem tuit, som enllaçats, tenim visites, rebem comentaris... Aquesta espiral embogida ens condueix a la histèria catosfèrica. Tot passa molt de pressa i tot deixa empremta a la xarxa. Google ho captura tot. Virtual o real? Tant se val. Sóc en la mesura que estableixo relacions amb els altres. Són els altres els que em fan ser. Internet no ens aïlla, ans tot el contrari. Mai abans l'ésser humà (ara homo digitalis) havia tingut tantes possibilitats de comunicació amb els altres, mai abans havíem estat tan exposats al domini públic. What are you doing? Ara mateix em desconnectaré, és a dir, retornaré al nirvana analògic on les coses són més lentes, més naturals, més veritables; on els ocells tuitegen aliens a la follia artificiosa dels humans. (Compte, perquè twitter en anglès vol dir piuladissa, refiladissa, però també idiota!). El que internet fa és aïllar-nos de la realitat analògica, allunyant-nos de la natura. Per això, sovint, la desvirtualització és tan saludable i necessària, si no volem ser engolits per aquest perill anomenat Matrix.What are you doing? Pregunta el Twitter. I a tu què collons t'importa! Tuitejar és bloguejar més curt, més intens, més addictiu. ¿A qui importa el que estem fent? Ens fascina saber que tenim seguidors (followers) que esperen el nostre tuiteig, persones a les quals pot interessar el que estem fent en aquest precís instant. Exhibicionismes, pornografies internètiques que esbomben la intimitat. L'exigència d'una constant actualització que refermi la nostra identitat digital. Existim en la mesura que fem ping, fem tuit, som enllaçats, tenim visites, rebem comentaris... Aquesta espiral embogida ens condueix a la histèria catosfèrica. Tot passa molt de pressa i tot deixa empremta a la xarxa. Google ho captura tot. Virtual o real? Tant se val. Sóc en la mesura que estableixo relacions amb els altres. Són els altres els que em fan ser. Internet no ens aïlla, ans tot el contrari. Mai abans l'ésser humà (ara homo digitalis) havia tingut tantes possibilitats de comunicació amb els altres, mai abans havíem estat tan exposats al domini públic. What are you doing? Ara mateix em desconnectaré, és a dir, retornaré al nirvana analògic on les coses són més lentes, més naturals, més veritables; on els ocells tuitegen aliens a la follia artificiosa dels humans. (Compte, perquè twitter en anglès vol dir piuladissa, refiladissa, però també idiota!). El que internet fa és aïllar-nos de la realitat analògica, allunyant-nos de la natura. Per això, sovint, la desvirtualització és tan saludable i necessària, si no volem ser engolits per aquest perill anomenat Matrix.
Comentaris
Ja t'ho deia jo l'altra dia al B&N 58
"..no convé que caigui en un teu
oblit, que tu si que ets decisiu
i no em vols distret en una risible
posta de sol, com la de l’altra dia."
Toni, tuiteja tot el que vulguis, però no deixis mai de mirar on tens la porta de sortida, no sigui que un dia et trobis del tot atrapat i no sàpigues on ets ni com et dius!
:-)
Ni cal que et compris cada electrodomèstic nou ni cal que usis cada nova eina 2.0.