10.1.08

Qüestió de feeling

No sé què coi passa últimament, però tothom vols ser amic meu... Aquest matí li deia a un: Mira, tu i jo no serem mai amics; em conformo amb què no siguem enemics... I ell, amb cara de pòquer, replicava: ¿I per què no podem ser amics? Li he respost que era una qüestió de feeling...

Em temo que tots aquests que aspiren a ser amics meus ho volen ser per a després poder vantar-se'n i dir: El Toni és amic meu...

Ja veus quin gran què!

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Fantasma!!!!
jo no soc el teu amic, soc el teu germà i et fots!!!
Records desde Terres Tarragonines

Gandalf ha dit...

No anem una mica sobradets?

Això també al per aquells que ja et coneixiem quan encara no estaves tan reconegut?

tonibanez ha dit...

Bruder und Gandalf: només constato quelcom que em crida l'atenció... Un fet que em preocupa.

Roi R. Marphille ha dit...

Definitivament, "el club de la comèdia" de la catosfera!
felicitats
:-D

Ramon Aladern ha dit...

Oh! el Gran Guruji ha parlat... De què vas, Toni? De protector de bestioletes desvalgudes?
(si em regales el pernil, ET deixaré ser amic MEU!) hehe..

themoongoesdown ha dit...

I no pot ser simplement (parlo des de l'inocència) que es digui per afinitats..?

Anònim ha dit...

Però què dius home? Com ho han de voler per poder fardar que són amics teus? Ni que fossis un Kafka o un Riba...Tot t'ho montes tu sol. Qui vol ser amic teu és perquè o li caus bé o et vol ajudar o es vol aprofitar de tu. Punto pelota!