11.1.08

Les crítiques


L'amic Marc es lamenta, i amb raó. Com a màxim responsable de l'organització de les Jornades de la Catosfera ha d'entomar algunes crítiques, fins a cert punt lògiques i legítimes. Jo no el defensaré, perquè sap defensar-se ell solet i la seva millor defensa és la feina que fa, el seu lideratge, la seva empenta i iniciativa.

¿Que la seva personalitat pot ser titllada d'egocèntrica? Ell no t'ho negarà pas. Tots els blogaires som una mica (o molt) egòlatres i exhibicionistes. El blog és una gran eina d'autopromoció. ¿Afany de protagonisme? El que treballa i fa coses de profit, tard o d'hora es fa notar.

Paradoxalment, els que han escrit contra les Jornades o contra els seus organitzadors, també busquen protagonisme. Alguns no volen participar i s'autoexclouen, altres no han estat cridats i en deixen constància, n'hi ha que creuen que la Catosfera ha de ser catetosfèrica (barretinera, tancada només a les aportacions nostrades), després hi ha els que fan mutis...

Tothom té dret a dir el que li plagui i a callar si el que li plau és la indifèrència. Em sembla perfecte. Que se'n parli molt, bé o malament, però que se'n parli. Així farem forrolla. A mi m'encanten les crítiques. Significa que existeixes, que t'han tingut en compte, que et consideren objecte i subjecte criticable. De puta mare. Però no penso caure en el parany de criticar els criticaires, perquè no esperen una altra cosa: el seu miserable minut de glòria. Doncs que segueixin esperant.

10 comentaris:

Joan Arnera ha dit...

Home, Toni, a mi em sembla que les crítiques del Josep Sort (a qui no conec de res, consti) són legítimes i tenen almenys un punt de raó. És a dir, si les jornades de la catosfera no volen ser catetosfèriques, com dius, potser la selecció de convidats hauria hagut d'incloure gent d'altres països, perquè el fet que l'única presència internacional sigui l'espanyola... no sé, no fa gaire bon efecte.
De tota manera, això no treu que la iniciativa sigui bona i que està molt bé posar en marxa empreses com aquesta, que cal animar i donar suport.
En fi, no sé, les crítiques constructives crec que són sempre bones, i dels errors (o de les limitacions) comeses les primers vegades, sempre se n'aprèn.
Salut i endavant

Jean Robur ha dit...

Hola Toni. He llegit tota l'historia, i em sobteu, la veritat. No ho comprenc. Teniu tota la potencia i il·lusió per fer una cosa nova i que no s'havia fet mai casa nostra, i arrel d'unes critiques sembla que el vaixell naufragi. No podeu fer el cor fort, encara que sigui per una vegada? Ja ho se que esteu sensibitzats per tot el que afecta a les jornades de la Catosfera, pero collons, no podem estar amb la pell fina sempre. Clar que hi hauran errors, potser també en Rouco es queixi perque no heu pensat amb ell. Jo de vosaltres pendria un got de Glenrothes amb gel i mentre, escolteu l'ultima canço del "Parachutes".

Jesús M. Tibau ha dit...

Quan algú organitza qualsevol mena d'activitat, sempre està subjecte a crítica. És més fàcil criticar que organitzar. Tothom té dret a opinar, això és evident, com tothom té dret a organitzar el que vulgui; però tot sempre dins del respecte cap als altres i amb l'ànim de millorar.
Normalment, la meva actitud cap a les persones que organitzen qualsevol tipus d'activitat (trobades, sopars, viatges..., el que sigui), és d'un profund respecte i agraïment. Es poden equivocar, però només s'equivoca qui fa alguna cosa.
Les idees i opinions que es reben, fegtes amb bon ànim, també han de ser agraïdes.

Ànims i endavant, que això rutlla!

frannia ha dit...

Touche!

Robertinhos ha dit...

la vostra iniciativa és lloable, però estem en país on criticar critiquem tots, però organitzar sol 4. ànims i no defalliu. sol un apunt, amb aquest post ja critiques i dones protagonisme a qui critica

Júlia ha dit...

A casa nostra -i a la pell de brau, on van arribar a fer un sopar per protestar de la possible nominació de Galdós al Nobel-aquestes situacions són habituals, si no fos perquè el context catosfèric és nou em semblaria tornar a contemplar una antiga pel·lícula. Tot plegat, al capdavall, contribueix a difondre més l'activitat, 'que parlin de mi ni que sigui malament', així que...

bacus ha dit...

un part no és el tot, en tot cas seran jornades de 4 gats que tenen un blog en català amb moltes visites d'aquí a voler-ho englobar-ho tot fins a crear un codi deontològic per "tots" si volen rebre el distintiu de catosfera ho trobo fora de lloc. L'aristocràcia de la blogocosa és reuneix a granollers. Igual com si és reunís un canal d'IRC per sopar, ni més ni menys.

tonibanez ha dit...

Si 500 persones que han intentat inscriure's (i no han pogut perquè només hi caben 250) et semblen "4 gats"...

Bacus, gràcies per lo de "aristocràcia". No aspiro a res més.

bacus ha dit...

els sopars d'IRC com #catalunya i #catalunya! són divertits i sorprenents que us ho passeu bé.

bacus ha dit...

Un canal amb els seus @roots, els seus +v i el mestre de cerimònies algol (registrador i amo del #) i l'ajuda inestimable ja que els canal no seria possible de la X i el W; la guarda pretoriana dels ops de xarxa patrullant amb els kline i gline de targeta de presentació. Tot per controlar el user ras sense accés a X ni galons, els que teixeixen l'EFNET.