3.9.06

T'escau...

T’escau aquesta distància de mots a l’altra banda del fil telefònic com si ens ho haguéssim dit tot fa molt de temps i ara restés simplement l’eco del desamor. T’escau com un collaret de perles que s’ha trencat estrebat per la força de les evidències: perles negres escampades pertot, irrecuperables, que rodolen cap a enlloc. T’escau aquesta veu diminuta, gairebé inoïble, lluny del fragor d’aquelles tardes ardents en les quals ens consumíem clafits d’apoteosis. No aspiro a retenir-te. Ets ombrívola i tendra com el primer dia. T’escau aquesta buidor tardorenca com si les fulles intuïssin el vol que els espera. T’escau, amor, l’absència dels meus dits i els llavis ressecs d’un altre agost d’agonia.