12.5.12

Ales i arrels

Què se n'ha fet d'aquell neguit? Qui ha curullat la buidor? Ales i arrels, perfecte equilibri. L'ocell que troba el niu oblida la boira, el fred, la solitud. Hi ha una pau infinita: la pau dels cims nevats, la pau del llac amb llúdrigues, la pau dels teus ulls a trenc d'alba. Canten els ocells. El verd és més verd que mai. Aigua. Núvols. Piano. Violí. Quants dies han passat? És com si haguéssim mort i fóssim al cel. No comptis les hores que resten, sinó les que han sigut. Ales i arrels, perfecte equilibri.


Dietari de Terradets

3 comentaris:

Àlex N. Everett ha dit...

Ärvo Part sempre relaxa.
Un text que transmet pau.
Vol perfecte.

Anònim ha dit...

Jo també he començat el meu compte enrere. Els darrers dos anys he pujat un cop per setmana al pantà de Terradets, i he vist com el temps es mesura amb el paisatge d'aquest paradís. La primavera hi ha esclatat de manera extraordinària, i m'imagino que amb l'arribada de l'estiu, Terradets passarà a ser també part d'un moment vital meu. Sembla ser que els nous horitzons seran l'Atles, de muntanyes a muntanyes, i la vall del Riu Corb ...

Tangata Manu ha dit...

Anònim, em sap greu que en tot aquest any no hàgim tingut l'oportunitat de trobar-nos vota el llac. La primavera aquí és deliciosa i ufanosa, incomparable. Que tinguis un bon Camí!