13.10.13

L'encís d'allò que ha de venir

El que conec no m'interessa. Parlo en general. Es pot donar el cas que hi hagi coses o persones que conegui i em puguin seguir interessant. Aleshores permeto la repetició. Per exemple, he estat dues vegades a París i no m'importaria tornar-hi. La xocolata m'encanta, si puc en menjo cada dia. Hi ha persones adorables amb les quals podria passar la resta de la meva vida. Per sort o per dissort, el sentiment no és recíproc. 

El que conec ja ho conec. M'interessa sobretot lo desconegut. Hi ha coses o persones desconegudes que no m'interessen gens ni mica. Com ara el futbol o la monarquia espanyola. Suposo que és la curiositat, el nen que porto dins, que reivindica la novetat i els horitzons inèdits. He rellegit pocs llibres. Alguns (poquíssims) me'ls sé de cor. Per això tampoc m'interessen els llibres que he escrit, sinó els que encara he d'escriure. L'encís d'allò que ha de venir.  

1 comentari:

Isabel H. T. ha dit...

Cuánto tiempo te llevará dejar atrás a los que hoy nos creemos tus amigos((o a mí, por ejemplo),que no tengo ni una sola raíz?
Pienso ahora que estás caminando sobre el agua... no quieres dejar huellas de tu caminar... Y quizás esté bien si de lo que se trata es de ser feliz y tú necesitas espacio y libertad para vivir.Adelante! Siempre he pensado que hay que ser muy valientes para ser felices.