5.5.07

La intel·ligència

El món és ple de gent que no és intel·ligent i va fent la viu-viu, gent que no és capaç d'entendre res, gent que resta estupefacta davant de coses que no pot comprendre: els mecanismes que mouen l'espècie, la fosca grandària de l'univers, la subtilesa dels detalls, el virtuosisme de les mentides, els tripijocs del poder...

Per què volem la intel·ligència? Per a demostrar que som superiors i comprovar com els inferiors, ressentits, ens odien? Per què volem la intel·ligència? Deixeu-me prendre el sol al jardí, mut, indiferent, mentre els ocells diuen la seva...

6 comentaris:

Pafiam ha dit...

Una pregunta, mestre. Un es superior perquè en neix o perquè s'en fa?
Jo no sabria pas que dir i mira que la pregunta és bastant fonamental.
Pafiam.blogspot.com

tonibanez ha dit...

Ambdues coses

Júlia ha dit...

Crec que una cosa sense l'altra no acaba de funcionar, encara que hi ha exemples que en fan dubtar, sobretot de la primera condició.

Anònim ha dit...

Em pensava que un és superior quan aplasta a un d'inferior. No sabia que podem conèixer les coses de per sí. RDC.

Pumpitupaire ha dit...

Oh virtuós Niezsche!!! Aquest és una concluxió molt acertada Toni, ja que un cop acceptat aquest concepte el teu cap comença a donar-se compte d'aquesta gent que simplement román a aquest món... ESDEVINDRE, CANVI, PROGRÉS... Són paraules ignorades per aquesta gent... (Gràcies per despertar-me)

Anònim ha dit...

Toni, felicitats! Ets el meu Jiménez-Losantos.