15.5.07

Manies (no és un meme)

Em posen nerviós les cadires sobre la taula, cap per avall, amb les potes enlaire; fins que no les baixo totes no puc començar la classe. Quan el dentifrici està escurat, no suporto haver de prémer l'envàs per a extreure'n les escorrialles. No tolero la visió d'unes sabates brutes; no surto mai de casa sense enllustrar-me-les. El mateix em passa amb les ulleres i la visera del casc; si un mosquit s'hi espetega, m'aturo per a netejar-la. Els mocadors que duc (sempre a la butxaca esquerra dels pantalons) han de ser blancs i de cotó; els mitjons negres; les camises ben planxades (ja fa anys que me les planxo jo). Dormo girat sobre el meu costat esquerre. A casa pixo assegut. Em menjo les ungles de les mans; (de petit també em menjava les dels peus). La ginebra ha de ser Beefeater, la tònica Nørdic Mist; sense llimona, sisplau. He de menjar xocolata cada dia sens falta. M'encanta el bacallà cuinat de totes les maneres possibles. Si veig una falta d'ortografia no puc continuar llegint sense corregir-la. El millor veí és el que no té animals de companyia i estima el silenci com jo l'estimo. En el sexe m'agrada tot, depèn del dia. Encara em costa d'acceptar que el món és ple d'imbècils que no mereixen ni que te'ls miris. Sempre que puc intento llegir els escriptors en la seva llengua original. La manca de puntualitat em posa frenètic. Si fos ric conduiria un Porsche i una BMW. (Ara m'he de conformar amb un Volvo i una Honda). Hi ha dies que necessito veure el mar. No em vull morir sense abraçar un moai a Rapa Nui. Escampeu les meves cendres al voltant de la Roca Foradada. El Cap de Creus també seria un bon lloc. O sota l'olivera de casa. Se me'n fot el que feu amb les meves cendres i les meves obres. De vegades somio que puc viure sense escriure... Escriure és enfosquir la innocència primigènia. Escriure és omplir d'ombres la claredat de la vida. Escriure és ombrejar la nitidesa del món. Som una ombra de carn que aspira a la llum definitiva.

7 comentaris:

mòni ha dit...

Em posa nerviosa veure algú que escriu a l'ordinador sense guardar cada mig minut.

No m'agrada que tothom somrigui falsament quan els hi fan una foto.

No entenc les persones que es deprimeixen, sempre m'agafen ganes d fotre'ls-hi d'òsties perque no veuen com d contents haurien d'estar. Dec ser poc comprensiva o potser em falta empatía.

Odio rentar els plats.

I fregar! fregar tampoc m'agrada gens.

Francesc Puigcarbó ha dit...

Com aixó de l'Illa de Pasqua es bastant lluny, a banda que es ermot, no hi queda un putu arbre, a Olot n'hi ha un de mohai, el que passa es que te "setress" fins i tot - no es cap broma - va venir un senyor que hi entén de l'Illa de Pasqua I EN VA ACONSELLAR EL SEU TRASLLAR A UN ALTRE LLOC DE LA VILA, PUIG L'ESTRESSEN ELS AUTOMÓBILS, t'ho dic perquè Olot a banda que es molt bònic i si pot menjar molt be es a l'abast i el Mohai, si l'abraçes estarà agraït i fins i tot podria ser se lui apsses una mica "l'estress".

Thanks pel link.

alba ha dit...

manies¿?¿?

yo haig de tenir la roba ordenada per piles de colorsss!!! NO PUC SOPORTAR VEURE UN GROC AMB UN ROSA, O UN NEGRE AMB UN BLAU CLAR!!!

el respall d dents com t'he dit a clase ha de ser groc...

els ninosss del llit!!! en tinc 30 y els 30 han d'estar d'una determinada manera sino ho noto y em fico nerviosa a la habitacioo!! jajaja

bueno marxo a studiarrrrrr

arew

Anònim ha dit...

Toni, faries bé en deixar d'escriure.

Jordi ha dit...

Dels millors posts que he llegit últimament, felicitats!

Nòvio de la mòni ha dit...

Per la mòni:

Jo també li fotaria un jec d'òsties (posats a posar-nos violents, oi?) als qui no volen entendre a la gent que, pel que sigui, agafen depressions.

Tots iguals, sí, dona, sí!

Roi Mph ha dit...

en Larry David també pixa assegut.