11.5.07

Formigues

Observo bocabadat l’espectacular filera de formigues...........................

Les que van buides i les que tornen plenes amb el botí.....................

La llavor que serà emmagatzemada en algun racó del formiguer fosc..............

Bocabadat amb la laboriositat formiguera.........

Quantes llavors pot portar una formiga en un sol dia?

Dormen, les formigues?

Què fan tot l’hivern dins el niu?

La perfecció del regne animal.........

Sense llibertat..................

Afilerades. Treballadores. Obedients. Iguals. Peces indestriables del mateix mecanisme còsmic...........

La vida com una llarga filera de formigues incansables. La història com una llarga filera de formigues assassines. La literatura (i els blogs) com una llarga filera de formigues disfressades de lletres que omplen pàgines i més pàgines i més pàgines i més pàgines...........................

El rossinyol refila prop del cementiri. Prop del cementiri, sí, quina ironia………...……..

La campanya electoral: caps de llista que donen la cara. Com aconsegueixes seduir l’elector? Els votants penetraran les urnes amb les paperetes. Només un alcaldable serà alcaldat. La política com una llarga filera de formigues que penetren urnes perquè unes poques formigues escollides decideixin el futur del formiguer........................

Els canyars. Sempre m’han agradat els canyars. Aquesta espontaneïtat caòtica enfilant-se cap al cel esquiu. Els brots nous del bambú. Promesa de tiges altíssimes.

L’amor: un parell de formigues assedegades d’eternitat.

El vent que fa ballar les canyes i els cartells electorals. El vent que escombra tots els núvols.

Fa una estona que t’he vist i ja et trobo a faltar.