22.5.07

Diari de campanya (I)

Una de les lleis fonamentals de la vida és la llei d'acció i reacció. La majoria de les nostres accions no són més que pures re-accions amb les quals intentem respondre a alguna acció aliena. Des d'Aristòtil sabem que aquesta concatenació causal (acció, passió i reacció) determina la conducta humana. L'acte creatiu és l'acció per antonomàsia: la força aclaparadora de l'obra ben feta s'imposa sobre la passivitat inoperant la qual, amb prou feines, aconsegueix reaccionar patèticament. Per això és tan fomut estar a l'oposició. Veus que els que governen van fent coses mentre tu, frustrat i ressentit, només pots oferir crítica destructiva, demagògia i mentides. El poder de les idees i la força de les accions són el motor del progrés humà. Qualsevol intent de frenar això està condemnat al fracàs. Quan l'excel·lència de l'obra és l'argument contundent, de poc serveixen les lamentacions i les falses acusacions vomitades pels dèbils els quals, per norma, odien tot allò que els supera. Per això fan tanta pena. La seva miserable existència es redueix a patir i a reaccionar davant l'evidència incontestable de la seva inferioritat. I així van envellint, impotents, amargats, víctimes del seu propi autoengany. Però no és tan fàcil vendre fum i enganyar un poble sencer manipulant-lo amb futures amenaces, utilitzant la por com a mecanisme pervers (igual que sempre ha fet la religió). La gent no és idiota. No hi ha res més perillós i contraproduent que menystenir els votants. Paradoxa final: ¿Com es pot proclamar la "renovació" muntat dalt d'un carro del segle passat?! El mateix fan els amish i els talibans.

A VALLROMANES VOTA CiU

3 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

Potser perquè per estar a la oposició s'ha de fer un brillant ejercici de inteligencia política,per a la qual la gent en general no hi està preparada, i per aixó no calen demagogies ni espantar a la gent, no mes fa falta estar ametent als incumpliments i errors del contrari. I aixó es molt fàcil quan no es governa, pero ha de haver-hi (que hi manca i molt) finezza política.

Pafiam ha dit...

Mira, providencialment, tinc, tenia, la resposta

"dijous, 17 / maig / 2007
Una altra manifestació de la Providència

Anònim ha dit... Anònim va dir ahir...
No sé si val la pena escarrar-se Pafiam.Jo sóc més pessimista, crec que no sortirem del pou.
La societat està idiotitzada.

"QUE NO PUGUIS CANVIAR RES, AIXÒ ET FA GRAN". Goethe. Dono la meva paraula que aquesta cita de Goethe la vaig trobar per casualitat l'endemà del comentari d'Anònim, en una plana, en un llibre que feia temps no mirava... La cita encapçalava un capítol.

Aquest pensament de Goethe em sembla grandiós, i segur que tan profund que no estic segur d'haver-lo entès del tot. Alguns lectors segurament l'entendran millor que jo."

Que no pugui canviar els disbarats del poder polític; el cretinisme social, això em fa gran.

pafiam.blogspot.com

Anònim ha dit...

Em sembla que el Toni es referia a algunes cosetes de la política de Vallromanes. Però chapó per oferir-nos això de Goethe.