17.5.07

Envoltat de roses

L'hora que més m'agrada és aquest esvaniment del jorn que, exhaust, s'ajeu sobre els turons i fa el gest d'endormiscar-se. Envoltat de roses, constato el pas ingràvid dels niguls, el vol rabent dels falciots, la ressaca de la llum que es tamisa entre l'esclat de tots els verds primaverals, oh delícia capvespral, oh teúrgia vespertina! Envoltat de roses, constato el bram de l'avió que fa emmudir els moixons, el bosc encara més proper, gairebé íntim, els llucs dels bambús, l'empenta de la natura que no s'atura. L'ànima tendra d'un crepuscle de dijous és l'hora que més m'estimo. Quan sigui fosc, tu seràs la llàntia del meu cor, tot el batec que som com una mar infinita...