7.6.07

Caïm i Abel

Algun dia els llibres d'història hauran d'explicar aquesta fosca etapa del postpujolisme; hauran d'explicar les claus de la guerra civil entre CiU i ERC, els motius ocults d'aquest seguidisme botifler d'ERC el qual atorga al PSC (PSOE) tot el poder possible mentre Catalunya, amontillada, s'espanyolitza cada cop més. Moltes coses hauran de ser explicades. Alguns parlen de convergenticidi. A mi només se m'acut remembrar la bíblica paràbola de Caïm i Abel. El pastor de cabres acaba occint el pagès. Manelic baixa de la muntanya... La gelosia, l'enveja, el ressentiment precipiten el fratricidi: "He mort Pujol, he mort Pujol..." voldrien cridar tots els manelics. Que no es facin il·lusions, perquè se'ls girarà la feina, que l'ombra de Pujol és ampla i allargada, que això d'aliar-se amb l'enemic (o amb el mateix diable) sempre porta males conseqüències. Jo encara guardo molta esperança: tard o d'hora, les coses cauen pel seu pes.

4 comentaris:

Cristòfol ha dit...

Bona exposició.

Després de la tormenta, però, retorna la calma.

Cal començar a bastir ponts al bell mig de l'abisme.


El país necessita sumar i no pas restar.

En Manelic encara no s'adonat .

Us en recordeu? ha dit...

Vols dir que fer ús d'un text del més gran dels pederastes ajuda gaire a argumentar el que dius? Jo diria que més aviat provoca que el lector es posicioni en contra teva...

En fi, "res no pot semblar-nos més baix, més innoble, més digne d'oprobi, que els "bons sentiments" del gran porc, el gran pederasta, l'immens putrefacte pelut, l'Àngel Guimerà".

Josep Sagarra ha dit...

Ho dius en serio això? Ho creus? Que tu i jo no som de la mateixa corda ja ho sabíem.
Però no fas un gra massa? Mira Toni que picabaralles lingüístiques i jocs retòrics a part jo et feia més “lliurepensant” que qualsevol altre cosa. No et veia de suport ideològic o d’Ortega a cap Moviment. Crec que ni Chomsky amb el moviment okupa faria aquest seguidisme en els enunciats que últimament portes. Em sorprens. (Que sorprenguis es bo, degut a això et llegeix molta gent, però vigila que perds pel camí)

Júlia ha dit...

Pobre Guimerà, el que s'ha de sentir des de l'altre món -ho dic pel pinyol-.

Per cert, la història no explica què va passar quan el conseller va enviar els mossos d'esquadra a muntanya, a la recerca de Manelic.