4.6.07

Primera comunió

Ahir vaig assistir a la comunió del Víctor, un nebot meu. No entenc per què segueix existint encara aquesta tronada tradició. La Seo de Lleida estava plena de familiars endiumenjats pendents d'unes criatures disfressades ridículament. Mentre el capellà estava fotent el sermó, jo em fotia una canya a la terrassa del bar que han posat (molt ben posat) allà dalt, amb unes vistes magnífiques de la ciutat; ideal per anar a prendre un gintònic les nits d'estiu. El millor de les comunions (bateigs, casaments i altres cerimònies absurdes) és el banquet. Vam anar a Balaguer i vam dinar a redós d'un alzinar molt agradable. Fa dos anys que també va fer la comunió l'Anna, una altra neboda meva. Aleshores vam dinar a la pineda del mític Cal Nenet de Butsènit. Vaig escriure-li la següent dedicatòria en el llibre de records (un d'aquests llibres tan kitsch):

3 comentaris:

Pafiam ha dit...

No hi ha res més bonic al món que l'expresió d'un infant el dia de la comunió. Quantes coses et perds Toni.
I a sobre: no havien establert els "antropòlegs i paganos " que aquestes cerimònies de pas eren positives?

tonibanez ha dit...

Efectivament: el de la foto sóc jo, any 1971.

Anònim ha dit...

Mesclar canyes amb gin-tonics porta a escriure coses ben poc intel.ligents...