12.10.09

Agora d'Amenabar

Si voleu entendre l'abisme que separa la filosofia de la religió, la racionalitat del fanatisme, no us perdeu per res del món aquesta pel·lícula. Hipàtia va ser una de les dones més importants de l'Antiguitat. El seu malaguanyat destí personifica el destí de la civilització occidental: la ruïna del paganisme i el triomf del cristianisme...



NB: El clatell de Raquel Weisz és una cosa extraordinària...

Web de la pel·lícula
Hipàtia d'Alexandria (Viquipèdia)
Filosofia per a joves
Hipatia profanada
Mails per a Hipàtia

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Amenabar és un maricón ressentit. La pelicula és pesada i pretenciosa, i molta parafernàlia, això sí.

Toni Ibanez ha dit...

Benvolgut anònim: he estat a punt de rebutjar el teu comentari perquè insulta de manera poc elegant i argumenta molt pobrament. Però, mira, una mica d'ambientillo no està de més aki...

RDC ha dit...

Què tal toni? Feia temps que no ens veiem... No he vist la pel·lícula, però suspito el mateix que ja comenta l'anònim. Quan la miri igual canvio d'opinió.

Per cert, al llarg de la història de la filosofía hi trobem molt de fanàtic, per exemple Sòcrates. Sócrates és un fanàtic de la "veritat" -La veritat a tot preu; la mentida és el mal- Exclama. De fet, hi han molt pocs autors no fanàtics, no dogmàtics, en la història del pensament occidental.

pd/ He obert un altre blog exclusivament en català; s'anomena llambregades. Hi estàs invitat quan vulguis

Toni Ibanez ha dit...

Hola RDC,

Ja saps el que opina Nietzsche de Sòcrates... El cas d'Hipàtia, en canvi, és un xic diferent. T'aniré seguint a les teves llambregades...

Marina Martori ha dit...

Una molt bona pel.lícula. En algun moment un xic lenta i certament un xic pretensiosa, però bella i clarivident i malauradament, d'una rabiosa actualitat.

Anònim ha dit...

Et diran homófob. Des de quan maricón és un insult? Simplement he deduït que ha fet aquesta pellicula per ressentiment a Roma.
En quant que és pesada, els crítics són bastant unànims. Això sí, té "molt missatge". Me la bufa el missatge d'aquest tio.

Lluís ha dit...

Doncs a mi AGORA m'ha agradat molt. Es poden veure les guerres de religions des d'una visió diferents. El missatge és molt bo i durant tot el film està ben enganxat, em quedo amb les semblances i no les diferències.
Feia temps que no veia tantes persones aplaudint al final del visionat.