10.11.09

L'escriptor


L'escriptor ha de sorprendre, ha de resultar inquietant, suggerir dimensions insòlites, no tenir por de la boira ni de les ombres, dinamitar les seguretats del ramat, inventar corriols nous, arriscar-se, ser impúdicament autobiogràfic, defugir les putes ficcions. L'escriptor ha de confondre la vida amb l'obra fins que ambdues siguin indestriables. Res de fugides, res de relats estupefaents, novel·les històriques i mandangues. L'escriptor ha de confessar-se, estripar-se, esbudellar-se, dessagnar-se, vomitar, ejacular paraules. No es tracta de distraure les tietes desvagades; no es tracta de reincidir en els tòpics literaris; no es tracta de repetir esquemes, arguments, personatges. Cal obrir horitzons nous a cop de destral, esquinçar cels i paradisos, desvirgar neurones adormides, calar foc al bosc de la prudència, arranar els castells de cartó-seny, volarrrrr, collons, volar, no pas com les gallines, sinó com els albatros, ben lluny de l'hamaca de la platja, ben lluny de qualsevol etiqueta que et puguin penjar els crítics a sou del sistema putrefacte, ben lluny, a l'altra banda de tu mateix, fins que t'espantis en rellegir-te. L'escriptor ha de viure per a immortalitzar la seva paraula, per a deixar constància de la seva follia. La resta és blanesa, impostura, colomassa.

5 comentaris:

O. ha dit...

Amén.

RDC ha dit...

Fora la debilitat i la malaltia mental!!!

Salut

Anònim ha dit...

Es nota que vas llegir El Camino: 'no vueles como un ave de corral cuando lo puedes hacer como las águilas'...

Toni Ibanez ha dit...

Ben vist, Anònim! No nego que els meus 3 anys com a membre numerari de La Secta hagin marcat el meu esperit, fin i tot literari. Si t'interessa aprofundir més en això: Opus Links

Arcangelo ha dit...

L'escriptor és deudor de la literatura. I de la seva vida, n'és deudora la seva persona, no la seva obra. La llengua és folla i potser no vol per a res la nostra vida. Les lletres són també una manera de fugir de la vida...