8.11.09

Saber

Saber que hi ets, encara que no pugui tocar-te. Sentir-te dins, molt endins, on el cos esdevé esperit i la sang un cabal que ateny les estrelles. Saber que estem units, que la distància no és absència, que el present és infinit si mantenim la flama encesa. Saber que som així: transparents, imprevisibles, lliures del passat i del futur com nens que juguen l'un amb l'altre. Saber-ho i reincidir, perquè la felicitat és possible, perquè existeixes i existeixo i existim, perquè això no és cap somni. Saber que hi ets. Saber que dormo amb tu quan dormo sol. Saber que sóc millor si m'abraces. Saber-ho i reincidir.



CIBERPOESIA

1 comentari:

Anònim ha dit...

Ahhhh!!!!!!! quina certesa tan íntima. Això és poesia, sí, la gran poesia que traspassa pell i esperit; una realitat tan real com el tros de pa que ens alimenta.
Això es mística, revelació divina de la unitat:Un sol cos, un sol esperit, en el món essencial. Caminen junts en la distància física, no en la de les ànimes. Tot t'evoca.
Una abraçada i un somriure.