3.6.08

La condemna

Que el caràcter és el destí ja ho va dir el vell Heràclit, però el caràcter és també la condemna: som allò que no podem deixar de ser i fem allò que no podem deixar de fer. Si la llibertat fos alguna cosa més que un mite romàntic, aleshores podríem ser d'una altra manera i fer coses diferents. De vegades, el riu d'Heràclit sembla un toll d'aigua pudenta. Aquesta dramàtica constatació és la que explica tota la gènesi dels heterònims pessoans i, en general, el sentit profund de la catarsi literària.

> VOTA <

1 comentari:

Victoria ha dit...

Ho veig talment el tema dels heterònims i la catarsi literària. També crec que ens cal compartir el que veiem per mirar de constatar que no és només una idea platònica, sinó una poma de Hume.
;-P)