8.7.09

La importància dels adjectius

"En canvi, als antípodes dels nostres blogaires hi trobem un catosfèric il·lustre com en Toni Ibàñez, que esdevé de l’opinió contrària. La seva obra escrita, les seves ramificacions catosfèriques i les seves iniciatives per esperonar el col·lectiu internauta, tot plegat està íntimament lligat a la seva personalitat abassegadora, rutilant i egòlatra. En Toni no entén de mitges tintes, i en el concepte unificador d’escriptura i experiència (“escriviure”, tal com ho anomena) la personalitat pròpia és consubstancial a l’aspecte creatiu. Sembla que torna de nou amb el seu blog Entrellum, i tant els que el seguim encuriosits com els seus crítics ja li tenim els dos ulls al damunt per veure què fa i amb què ens sorprèn." (llunÀtic)

5 comentaris:

Arcangelo ha dit...

Pelea, pelea!! Més que una crítica, això és simplement una descripció interpretable segons si estimes o odies Toni Ibàñez (excepte potser, pels adjectius)... A veure si el retorn es fa efectiu del tot! On ha quedat el nulla dies sine post

Anònim ha dit...

En Toni no 'escriviu'. En Toni escriu. En Toni i els seus seguidors creuen que viu, però no viu. Els crítics del Toni sabem que les seves crítiques no li fan fort, li fan creure que és algú. En Toni sense els altres crac. En Toni val menys que avui una pesseta.

Si nosaltres no et fem les crítiques te les fas tu mateix, i després les publiques dient que ha sigut x i t'ho has trobat. TOTS ho sabem, tothom ho sap. Tot per sentir-te "viu", per creure que "vius".

Això ho hauries de titular "La importància dels crítics" perquè sense nosaltres ets realment allò que ets. RES.

I no et preguntis ara mateix perquè t'escric. Raó: és molt trist que un se n'adoni de la seva solitud, que realment no val un MOC. I com no desitgem el mal per ningú et farem creure que realment ets tan important com et penses, Antoni o.

C. R. ha dit...

Collons anònim, vas fort! És la (pròpia) medicina de la antipietat nietzschiana.

passaranpedals ha dit...

Les paraules de l'anònim fan preguntar-me si ell, l'anònim, és en Toni.

Anònim ha dit...

No sóc en Toni, però ben capaç és de fer-ho, sembla que ho sabeu. Vet aquí el meu últim comentari, que li faré creure que és important. Adéu bergant.