"En canvi, als antípodes dels nostres blogaires hi trobem un catosfèric il·lustre com en Toni Ibàñez, que esdevé de l’opinió contrària. La seva obra escrita, les seves ramificacions catosfèriques i les seves iniciatives per esperonar el col·lectiu internauta, tot plegat està íntimament lligat a la seva personalitat abassegadora, rutilant i egòlatra. En Toni no entén de mitges tintes, i en el concepte unificador d’escriptura i experiència (“escriviure”, tal com ho anomena) la personalitat pròpia és consubstancial a l’aspecte creatiu. Sembla que torna de nou amb el seu blog Entrellum, i tant els que el seguim encuriosits com els seus crítics ja li tenim els dos ulls al damunt per veure què fa i amb què ens sorprèn." (llunÀtic)
Comentaris
Si nosaltres no et fem les crítiques te les fas tu mateix, i després les publiques dient que ha sigut x i t'ho has trobat. TOTS ho sabem, tothom ho sap. Tot per sentir-te "viu", per creure que "vius".
Això ho hauries de titular "La importància dels crítics" perquè sense nosaltres ets realment allò que ets. RES.
I no et preguntis ara mateix perquè t'escric. Raó: és molt trist que un se n'adoni de la seva solitud, que realment no val un MOC. I com no desitgem el mal per ningú et farem creure que realment ets tan important com et penses, Antoni o.