27.8.07

2014

Carod fa volar coloms mentre Catalunya s'amontilla per obra i gràcia de la seva infame complicitat. Catalunya, en comptes d'amontillar-se, hauria d'amotinar-se.

L'enemic no és Espanya, ni els espanyols, ni tan sols els espanyolistes; l'enemic és el català que no té clar el seu catalanisme; l'enemic és el català dubtós que vol quedar bé amb tothom, que no gosa radicalitzar-se perquè som gent de pau i no volem cridar... El català que acaba col·laborant amb l'enemic és pitjor que el mateix enemic.

Carod parla del 2014 mentre recolza Montilla un dia més, aquesta vergonya de president, aquesta mediocritat supina. ¿Què pesen més, unes declaracions aïllades (com aquella de la calçotada) o tots aquests anys d'amontillament tripartític, aquesta sistemàtica espanyolització de pluja fina? La credibilitat de Carod és ZERO. Ja no se'l creuen ni els seus acòlits.

L'horitzó nacional només pot ser sobiranista. No sé si el model és Escòcia, Quebec, Lituània, Montenegro, Flandes, Croàcia o Portugal. L'únic model és seguir la nostra ferma voluntat de ser catalans de ple dret, sense opressions ni espolis.

Falten dues setmanes per al 11 de setembre, no del 2014, sinó del 2007. Què farà Carod? Ens vendrà una altra moto? ¿Cantarà Els Segadors al costat de Montilla, o TV3 censurarà l'escena perquè el presidente encara no se sap la lletra?

N'estic una mica tip, de retòriques barates; fart de polítics que creuen que el poble és imbècil. Carod passarà a la història com un caganer, un botifler i un engalipador. Però la història, malgrat els politicastres, sempre la fan els pobles. Jo encara tinc fe en el nostre. Que Xirinacs ens inspiri.

INDEPENDÈNCIA

SOBIRANIA

4 comentaris:

smartinez ha dit...

Penso que això que dius de la història és una explicació vistosa, però estreta. Tan pel que fa a la noció d'història, com de la situació i polítiques que vivim, i de la persona i polític Josep Lluís Carod Rovira.
Per si un cas, no sóc acòlita. I situats en el context i possibilitats dels pactes de govern, assenyalo que no s'han d'oblidar els moviments de l'altre possible soci aleshores (CiU). Que aprofitant la criminalització i pors que a Espanya volen vendre respecte l'independentisme en general, així, o, de qualssevol cosa que no sigui muts i a la gàbia!
Si hagués de fer-ne una simplificació històrica (ho provo), diria que -al costat de pocs dels polítics en actiu- Carod Rovira "passaria a la història" per haver fet arribar uns raonaments molt interessants sobre política, terrorisme, violència i Estat malgrat, a desgrat de, i traspassant uns murs mediàtics que em sembla bé pots contemplar com a professional.

tonibanez ha dit...

Sílvia: em sembla bé que defensis els meravellosos "raonaments" pels qual Carod, segons tu, passarà a la història. A mi em preocupen més que els seus "raonaments" o "declaracions esporàdiques", els seus FETS. Concretament el FET de posar Montilla president. Defensa'm Montilla, sisplau, Sílvia. Perquè defensar carod, DE FACTO, és defensar Montilla. No?

Anònim ha dit...

oblidat de 2014 i llegeix amb atenció l'entrevista a en Carod, 2014 es la noticia mediàtica, però a l'entrevista diu coses interessants, i noes pas gaire sant de la meva devoció aquest.

Fisterra ha dit...

els nacionalismes estan passats de moda, Europa és el futur, si catalunya va com va és pels teorics-lingüistes-marejants-incompetents que manen, hauriem de apendre de la comunitat de Madrid i anar més per feina.