19.8.07

Gardeny

Pel diari m'assabento que el conjunt templer de Gardeny ja és visitable. Hi corro. Tinc sort. Enxampo la visita guiada de les 18 h. (2,5 €). Han restaurat el conjunt monumental i han creat el Centre d'Interpretació de l'Ordre del Temple [PDF], integrat dins la xarxa Domus Templi. El van inaugurar el passat 5 de maig.

Vaig néixer als peus del turó de Gardeny quan estava ocupat pels militars. Vaig passar la meva infantesa a l'ombra d'aquest castell on sovint hi anava a jugar. Estava fet una ruïna. Vaig viure al carrer Saturn, al costat de la Plaça dels Pagesos, fins que als 18 anys vaig marxar a estudiar fora. Més tard, el meu interès pels Templers em va fer retornar a Gardeny alguna vegada, només per a lamentar el seu deplorable estat.

Felicito l'Ajuntament per la recuperació d'aquest espai cabdal en la història lleidatana. Després de 400 anys de dominació musulmana, fou la milícia templera la que va col·laborar amb Ramon Berenguer IV per a reconquerir la ciutat, sobretot Pere de Rovira i Pere de Cartellà (que no Cartanyà). Avui, llegint el fulletó informatiu de la visita, m'he assabentat que Jacques de Molay, el darrer mestre de l'Ordre, va sojornar a Gardeny l'any 1294 (20 anys abans de la seva mort i 670 anys abans del meu neixement).

Per a mi ha estat molt emocionant retrobar-me amb aquest indret i poder passar la tarda entre els seus murs agençats. Les explicacions de la guia han estat excel·lents (fetes en català malgrat que hi havia gent de fora), així com l'audiovisual que contextualitza molt bé l'època i els seus protagonistes. Val a dir que, a l'entrada on s'inicia l'audiovisual, he trobat una petita errata en el cartell situat a l'esquerra, concretament en el lema templer que hi ha escrit al capdamunt (lema que els templers van treure del Salm 115, 1). Podem llegir:

Non nobis, Domine, non nobis, sed nomini tuo ad gloriam

L'errada està en vermell: on hi posa ad hi hauria de posar da. En canvi, les traduccions que apareixen a sota són correctes ("Senyor, glorifica el teu nom, no pas a nosatres"). El lema ben escrit és així:

Non nobis, Domine, non nobis, sed nomini tuo da gloriam

Li ho he comentat a la guia i s'ha quedat estranyada. M'ha dit que no domina el llatí i que ho farà saber a l'assessor històric de l'exposició. Li he respost que en tenia prou posant la frase sencera entre cometes al Google. Feu la prova. Si la poseu amb "ad" surten solament 24 resultats. Si la poseu amb "da" en surten més de 47.000. Però la cosa es complica si en comptes de "nomini" posem "nomine" (aleshores en surten 5 contra 600). Estadísticament, per tant, el lema ben escrit seria amb "nomini" i "da". De totes maneres, enviaré un mail a gardeny@paeria.es amb l'enllaç d'aquest post. No estaria malament que ho revisessin.

Tornem a la visita. Paga la pena de veritat. Han posat fins i tot maniquís! Coses curioses. Per exemple, han deixat les pintades i els grafits fets pels brètols que han penetrat al recinte durant tots aquests anys d'incúria. Jo els treuria. Si ascendim per unes estretes escales de cargol fins al terrat de la torre sobirana podem contemplar una magnífica vista del turó de la Seu i un ampli panorama de tota la ciutat i de l'horta. L'església de Santa Maria mereix un punt i a part.

Té l'absis pentagonal, però és inaccessible des de dintre del temple perquè hi ha un mur d'un metre de gruix que ho impedeix! La guia diu que no hi ha cripta. Jo arrufo el nas. Al castell de Montsó al final la van trobar... A més, a la mini capella de la dreta (probablement funerària), hi ha una misteriosa doble paret... Les poques pintures murals que han sobreviscut al vandalisme estan molt malmeses. Unes les estan restaurant (representen cavallers) i les altres són decoracions amb formes geomètriques i estrelles negres de vuit puntes... 8

Queda encara molt per fer, molt per excavar, molt per esbrinar... Al voltant de l'església hi havia un cementiri important... Però aturem-nos ja. Podem estar contents de la feina feta. Si passeu per la ciutat d'Indíbil i Mandoni i de Màrius Torres, no deixeu de visitar Gardeny.

Aquesta tarda he tornat a ser nen i he plorat. Quan l'església s'ha quedat buida, he fet una cosa que fa segles que no feia: m'he posat a cantar gregorià..... Ha estat inevitable, espontani, inconscient, natural... La sonoritat del recinte és perfecta. A les vuit tancaven i he hagut de marxar. M'hagués quedat allí tota l'eternitat.

NB: El meu heterònim femení preferit és Laia Gardeny Rovira. Ara ja sabeu per què.

5 comentaris:

vpamies ha dit...

Amb aquestes cròniques fan ganes de moure el cul de la cadira i passejar. Interessantíssim això que expliques i sembla que Lleida, com a Capital de la Cultura Catalana d'enguany estan fent bona feina.

Salutacions cordials

[Raons que rimen]

joanet ha dit...

Gracies, Toni. Un se sent mes a casa llegint-te a mes de 2000 kilometres de casa...!

B.R. ha dit...

Ja era hora que Lleida hagi recuperat aquesta peça tant important de la seva història¡ de fet, més antiga que la Seu Vella¡ Trenta anys de govern del psoE a Lleida, per discutir si s'havia de fer alguna cosa amb Gardeny...¡ finalment.... s'ha albirat la llum...¡

mazda ha dit...

No te res a veure amb el teu post. Però acabo de rebre un missatge de correu i no me n'he pogut estar. Es una `passada.... juer, què està passant?
http://es.youtube.com/watch?v=RnmBaWy4DJo

Paracon Sisquere ha dit...

Bon dia,

Utilitzes tres imatges meves sense referenciar-les: la del monument dels pagesos, i les dues de Gardeny.

Seria un detall citar-ne la font:

http://lleida.vndv.com

O bè el meu perfil flickr:

http://www.flickr.com/photos/paracon/