16.8.07

Reflexions després del funeral de Xirinacs

El futur de Catalunya (suposant que Catalunya tingui futur) estava aquest matí a Santa Maria del Mar. Dic el futur com també podria dir el passat, però sobretot el present. M'explico. Bé, necessitaria un llibre sencer per explicar-me. Intentaré fer-ho curt.

La Catedral del Mar plena de gom a gom. Mitja hora abans ja no t'hi podies asseure. Un matí fantàstic: primer una hora i mitja de sauna dins el temple i, després, una bona dutxa freda al Fossar de les Moreres. Perquè havia de ploure. El cel català també ha plorat Xirinacs.

El Senyor donarà la pluja,
i la nostra terra donarà el seu fruit

Recordatori
Milers de persones. Jo m'he situat davant de tot. El primer que m'ha sobtat és veure polítics. Pensava que no hi serien. Al Felip feia una estona que l'havia avançat mentre travessàvem Alella; jo amb la moto i ell amb el 4 x 4 fosc. No esperava trobar-me'l a primera fila.

Rere seu, Carod, president en funcions (mentre l'altre sigui al pueblo)

A tercera fila Portabella (molt suat) i la Camats

Ni rastre dels sociates. El Telenotícies migdia de la nostra ha considerat més important el terratrèmol del Perú i la pantomima del Nadal i el Carod fent veure que pinten alguna cosa en no sé quina comissió per a solucionar el tema de rodalies. TV3 ha parlat del funeral en tercer lloc i rapidet rapidet, molt de puntetes. Vilaweb, en canvi, chapeau!

M'he passat la cerimònia mirant Carod a la cara (la té duríssima). Ell només m'ha mirat un moment...

També he vist per allí l'Oriol Junqueras
suant la cansalada

Després de la comèdia religiosa ha arribat el moment de la veritat: els parlaments i els aplaudiments. Més de cinc minuts aplaudint! Molt emocionant la sortida de fèretre cap al Fossar. Aquí teniu més fotos...

Ja fora, mentre cantàvem Els Segadors, s'ha posat a ploure de valent. Han traslladat les despulles d'en Xiri al Memorial 1714 (video) perquè la gent li pogués retre el darrer homenatge tot signant al llibre de condol.

A la porta m'he trobat l'amic Enric Borràs amb el seu inseparable gaiato i la gravadora...

En aquesta foto de Jordi Salvia surto jo amb la càmera a la mà...

Ara vénen les reflexions...
  1. Resulta si més no paradoxal que 18 preveres catòlics, apostòlics i romans oficiïn el funeral d'un suïcida.
  2. Si Xirinacs és un model a seguir ("Avui la meva nació esdevé sobirana absoluta en mi"), aleshores el destí del poble català és el suïcidi col·lectiu?
  3. La barreja de religió i política ha estat nefasta al llarg de la nostra història. I encara dura la cosa. Aquest matí, durant la cerimònia, he sentit nàusees davant el tuf montserratí. Potser en el segle passat no hi havia una altra forma de lluitar, però ara cal desempallegar-se'n el més aviat possible. Religió = passat. Cal fer política, i política de la bona, si volem tenir algun futur.
  4. No m'agraden els místics. Xirinacs, talment Llull, era un místic amb entusiasme infinit. Necessitem tècnics, economistes, enginyers, advocats, etc., no pas místics ni màrtirs. Necessitem gent assenyada que treballi seriosament per l'alliberament de la nostra nació. D'arrauxats ja n'hem tingut prous.
  5. No sóc gaire optimista. El Fossar de les Moreres és un espai massa petit. Caldria omplir, almenys, el Nou Camp, el Palau Sant Jordi o Passeig de Gràcia. A internet vivim en una bombolla irreal. Malauradament, el catalanisme virtual no té res a veure amb el del carrer.
  6. Felip Puig i Carod. CiU + ERC. No hi ha una altra sortida. Montilla no és Catalunya, sinó la vergonya de Catalunya.
L'última foto que he fet, xop del tot, ha estat a aquest nen que cantava Els Segadors...

Malgrat tot, encara hi ha esperança. Gràcies pel teu testimoni, Lluís Maria. No et decebrem.

16 comentaris:

Enric ha dit...

Bé, només la feia servir de màquina de retratar, ja te la posaré en un proper comentari, la foto que t'he fet.
Has fet un bon retrat de l'acte i de l'ambient, i de la que ens cau al damunt també.
Enric Borràs

Anònim ha dit...

Tot plegat, molt soroll per a no res.

Anònim ha dit...

Per l'anònim...
A Santa Maria del Mar, de soroll res de res. Molt silenci i un profund respecte durant la celebració del funeral, per part de creients i no creients.

I malgrat tot , per a qui ha volgut escoltar s'han dit coses que van més enllà del soroll.

De la crònica de l'acte que ens ha lliurat en Toni Ibàñez no comparteixo aquest "linxament" als religiosos i capellans.
Com bé dius i es pot entreveure ...han estat al seu lloc malgrat que les circunstànscies de la seva mort
feien el comiat eclesiàstic dificil d'explicar.
Altres, imagino que per no ser considerats amics de l'amic d'ETA,ni han aparegut.

El poble....no ha fallat !

Descansi en Pau en Xirinacs.

Joaquim

ramon ha dit...

M’hagués agradat ser-hi. En primer lloc pel comiat a un lluitador incansable (encertat o equivocat, ara tant és). Després per poder copsar en directe si el que allí es reunia era (tal com tu planteges) el passat, el present o bé el futur de Catalunya. Pel que expliques, hauria de creure que es tractava de molt de passat i un magre present, sense entreveure per on anirà el futur, que d’alguna mena serà.
En quan a les teves reflexions també hi hauria molt a dir, però està bé l’esbós que fas a peu de carrer, vull dir a peu de cerimònia.
(rectifico, TV3 ha donat la notícia en QUART lloc, t’has deixat l’ensorrada de la borsa. TV3 la nostra (?)

Daniroma ha dit...

Te vist fent fotografies. Et volia vindre a saludar, pero massa gent.

Ha estat un matí d'emocions. Ha estat un matí on l'independentisme ha estat unit, sense sorolls i sense rencunies. Hem pensat en Xirinacs i hem pensat en Catalunya.

Front comú!

Dani

Anònim ha dit...

Coincideixo amb la majoria de les reflexions.
Hi sobra el rotllo antireligiós.
Estàs al segle XXI!

Aquest país necessita valors espirituals com l'aire que respira.

Malgrat la merda que hi ha sóc cada dia més optimista.

És molt simple, l'única alternativa és la llibertat perquè és l'únic camí que queda.

Els espanyols són poca cosa més que astuts. Són dèbils.
Confirmo que Catalunya necessita més de ciències i militars i esportistes que gent de lletres. Però l'esperit i l'èpica també.

josep ha dit...

Xirinacs és el passat, un passat idealitzat i irreal, que ens ha fet somiar i tocar poc de peus a terra.
Estic d'acord en que Catalunya necessita advocats, enginyers, arquitectes, periodistes, escriptors, matemàtics ... que sacsegin el país. Prou de visionaris.

Anònim ha dit...

T'acabo de veure al 3 /24. Sorties molt clarament al principi del video.

Anònim ha dit...

Jo també t'he vist!

Anònim ha dit...

No estic d'acord amb tu quan et carregues injustament tot el tema religiós i el tuf Montserratí. Tu hauries de saber tot el que Montserrat representa i ha representat sempre per Catalunya. Negar-ho és injust i demostra una certa ignorància. Ets dels ressentits per la religió, i sap greu, però reconeix que per damunt de tot Xirinacs era un home religiós, i com diu el Victor Alexandre: "són les darreres paraules d'un home que, com a creient que era, només es va agenollar davant de Déu, mai davant d'Espanya".

Salvador Molins ha dit...

Resposta al Bloc del BIC i ací al teu Blog:

"El nostre país ho és tot i ho hem de ser tots:

T'entenc i entenc el que dius. El que ve no és resposta, que sí que ho és, és reflexió personal esperonada per la teva reflexió.
La mort d'en Xirinacs i la manera d'aquesta mort no es poden entendre sense tenir present la seva vida i les seves plantades -com un arbre, tronc i arrel, radical per naturalesa que s'enfonsa en la terra en penetració constant i s'enfila cap al cel amb deler i anhel infinit-.
No és una mort que s'hagi de compartir ni jutjar, és aquí i prou!
Un país ho és tot i ho són tots:
"Necessitem tècnics, economistes, enginyers, advocats, etc., però no místics. Necessitem gent assenyada que treballi seriosament per l'alliberament de la nostra nació. D'arrauxats ja n'hem tingut prous." però també necessitem místics i frares, això sí, com tu dius "que treballin seriosament per l'alliberament de la nostra nació"
"Malgrat tot,
encara hi ha esperança. Gràcies pel teu testimoni, Lluís Maria. No et decebrem."
A Catalunya Acció estem determinats a treballar seriosament per l'alliberament de la nostra nació. Ens veurem l'Onze de Setembre a la Fira d'entitats on hi tindrem una carpa.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.

arsvirtualis ha dit...

Els temps de lluites amb esperit romàntic fa anys que està obsolet i sembla que alguns encara enyoren aquest idealisme de naftalina. Si cal lluitar, si cal ser de nou a les barricades, l'única manera és fer-ho des de la perspectiva que tu esmentes, amb professionals que sàpiguen moure's dins de les exigències que l'avui els demana i que tinguin la consciència del que el nostre país necessita. Montilla i tots els seus adlàters, siguin o no del partit que ell representa, són un veritable càncer.

Salvador Molins ha dit...

Tens raó: la foto és teva. Perdona, sóc un pirata!
smolins9 | divendres, 17 d'agost de 2007 | 18:01h
"Tinc tan aprop les dents que no penso en els parents!"

Perdona Toni Ibàñez, vaig visitar el bloc del Llamp i em va aconsellar uns enllaços entre els que hi havia el teu bloc. Quan en una segona visita vaig veure un company meu, en Claudi Romeu, no vaig pensar en res més. Almenys havia de dir que era teva i que suposava me la deixaves.

Salvador Molins, blocaire del BIC.

tumbaito ha dit...

Despues, Sr. Toni, se lamentará amargamente que el arzobispo de barcelona no alcance el cardenalato por el boicot mesetario.

Anònim ha dit...

1. No se perque dius que resulta paradoxal que 18 preveres oficiessin o fossin presents al funeral d'en Xirinacs, si era, si es considerava, un cristia. El que resulta absurd es que a voste aixo us sembli paradoxal.

2. No he llegit enlloc exactament la causa de la mort d'en Xirinacs. L'unic que he llegit es que el van trobar mort al bost. Potser senzillament sabia que li arribava la mort (potser la volia i tot) i la va anar a trobar alla on volia, alla on estimava, en la llibertat del bosc al cor del seu pais estimat. Estic obert a esser corregit, pero mentres no se'm confirmi que realment en Xirinacs va causar "artificialment" la seva mort (i.e. suicidi), per a mi va simplement anar a morir al bosc.

3. Encara que s'hagues suicidat en el sentit estricte del terme, no se perque ha de ser paradoxal que al funeral hi assistissin 18 sacerdots. Em sembla que voste te un problema (alguns "issues", com diuen en angles) amb el tema religios. El vostre es un discurs deminononic!

4. La pregunta que us feu ("el futur del poble catala es el suicidi col.lectiu?") es d'una simplicitat esfereidora. El "suicidi" d'en Xirinacs no es un exemple a seguir, sinoe la llum testimonial del qui algu ha definit correctament com un profeta. Algu que estima tant el seu poble, el seu pais, que l'ha patit tant, que en escollir el moment i la manera de la seva mort ha volgut afirmar i simbolitzar el desig de llibertat de Catalunya i d'aquells de nosaltres que, en el nostre propi pais, ens sentim esclaus i poc lliures. No es tracta del suicidi col.lectiu. Es tracta que cadascu sigui fidel a la seva catalanitat d'una manera inquebrentable i irrenunciable.

5. "La barreja de religio i politica ha estat nefasta al llarg de la nostra historia". La nostra historia, com la de tots els pobles, esta inextricablement lligada a la religio. Com tambe ho es el present. La religio (o la seva negacio absoluta) es part inherent a la condicio humana. No es tracta (perque es no es possible) d'eliminar, ignorar, perseguir, o "superar", la religio (o religions, mes ben dit), sino de relacionar-s'hi, o de viure-la/les, d'una manera positiva, enriquidora, en base a la llibertat (que inclou la llibertat de no creure i practicar) i el respecte.

6. Dieu haver sentit nausees davant el "tuf montserrati" (!). Voste es un ignorant i un intolerant. Catalunya no es nomes Montserrat (menys mal!), pero Montserrat es un aspecte, una vessant, i una manifestacio de Catalunya i de la nostra identitat, tal com (malauradament) el vostre despit i menyspreu pel mateix. Jo no coneixia els sentiments que Mn Xirinacs tenia per Montserrat, pero m'estranyaria molt que, com a minim, no tingues un respecte considerable per aquesta muntanya, santuari, monestir i sinai nostre.

7. "Religio = passat" ?? Voste es un il.lus ignorant de la condicio humana i de la trascendencia i importancia del paper de la religio (cristiana fonamentalment, pero no nomes) en la Catalunya d'ahir, de la d'avui i, encara que li sapiga greu, de la de dema.

8. Els mistics i els martirs son perfectament compatibles amb els tecnics, economistes, enginyers i advocats.

9. "Malauradament, el catalanisme virtual no te res a veure amb el del carrer". Amb aixo estic d'acord amb voste, pero nomes en part, i en el sentit que demostra un cert grau de realisme. Evidentment que Catalunya no es nomes la "Catosfera" que voste ha batejat, pero certament es el reflexe d'una part del nostre pais, si be potser minoritari. Be, i es clar que no nomes "aconseguirem" "convertir" tot Catalunya al nostre projecte sobiranista/independentista. L'unic que podem fer es treballar per aconseguir-ho, fent sentir la nostra veu, raonada i intel.ligent, i sense caure en el menyspreu d'aquells o d'allo que ens puguin agradar menys, o respecte els quals ens poguem sentir mes distants i diferents, siguin Montserrats o Montilles que van a alla on voste anomena "el pueblo" pero que en la nostra llengua se'n diu "el poble" natal. Aquesta actitud vostra, estupida i ferisaica, denota un menyspreu per aquells catalans que no tenen unes caracteristiques linguistiques, ideologiques, culturals, etc semblants a les vostres, la qual actitud fa del vostre un discurs indigne del que jo personalment desitjaria entre aquells que desitgem una Catalunya plena en la llibertat del seu ser i esdevenir. Una llibertat que Mossen Xirinacs, amb la seva mort, ens ha apropat una mica mes.

Salut i peles,

Albert Llussa i Torra
Advocat i ex-escola de Montserrat

Anònim ha dit...

Satan, acull al teu costat al "amiguete" eternament.