17.2.07

Posteritat

Hi ha coses que et foten il·lusió, com ara trobar que dues persones de menys de 18 anys t'incloguin a la llista dels seus escriptors preferits...



Significa que ja tenim la posteritat assegurada? O això, més que dels lectors, depèn dels crítics i del seus discutibles cànons?

11 comentaris:

Sugar Ray Robinson ha dit...

Ibáñez, no deliris. Si fos per la canalla, igualarien Enric Larreula a James Joyce.

Nausicaa ha dit...

Això, Toni, depèn de tu.

tonibanez ha dit...

Albert: delirar, com somiar, encara és gratis (fins que La Caixa no ens foti un peatge per això). No sé a tu, pero a mi l'Enric Larreula em mereix tot el respecte. Has intentat llegir Joyce? Intenta-ho.

moz ha dit...

Un escriptor és igual a un altre si parlem d'escriptors. Si ens fiquem en judicis qualitatius o estilístics, llavors potser si que es pot distingir a Joyce de Larruela. Per això, i no pas per la meva condició de menor d'edat, es pot ficar a aquests dos homes en un mateix sac. I ja que hi estem posats, hi ha gent que mola més que Joyce...
I sento desencoratjar-lo, sr Ibàñez, però la posteriat no la garantim la canalla i menys en nombre tant escàs. Que fa il·lusió...? Molt probablement, però com totes les petites coses de la vida, en la il·lusió queden.
A mi també me'n fa, aparèixer mencionat, de Pasqües a Rams al seu blog ;-).
I per cert, a títol personal m'agradaria comentar que la llista de gustos a la que s'enllaça des d'aqui conté una sèrie d'errors, encertadament reparats pel temps.
Els meus gustos culturals han fugit en mesura del posible del comercialisme uniformitzador i del mal gust endèmic i ja no em deleixo com un imbècil per fer llistes inútils.
Això si, encara l'admiro com a escriptor, sr. Ibàñez, li agraeixo de tot cor la menció.

Anònim ha dit...

A mi si, en el teu cas, m'admiressin adolescents (malauradament la majoria ho són), me'n faria creus (perquè replantejar-te el modus operandi ja sabem que no n'ets capaç).

Tingues en compte, també, quins adolescents t'admiren. No puc entendre, no m'hi cap al cap, que una persona, tan me fot si té 18 anys o 89, admiri a Joyce, Espriu o Beethoven igual que admira a Sau i a Toni Ibàñez. Per mi és incomprensible. No es pot ser tan eclèctic, és contradictori.

Però, bé, de l'esperança viu l'home!

Milena

tonibanez ha dit...

Milena: per què desqualifiques les persones d'aquesta manera tan frívola, sense conèixer-les? A més, què tens contra l'eclecticisme i les contradiccions? O ets una purista monolítica, tu?

Anònim ha dit...

Ho diu en algun llibre que no les conec? O millor dit; ho diu en algun manual que tan sols podem criticar allò que coneixem físicament?? No tinc res en contra l'eclecticisme ni res contra les contradiccions... (si és això el que has deduït, rellegeix-me).Però, com tu segur que saps, apreciar i admetre en una mateixa llista tan a Sau com a Beethoven no és una contradicció. És una altra cosa...
Punt i final.

Mi

tonibanez ha dit...

Milena no era un nom de tango?

Sugar Ray Robinson ha dit...

Ibàñez, l'mp3 es pot descarregar a alguna banda? És que aquest sistema és una merda, em vaig quedar al minut 15 i ara no tinc opció d'anar-hi a parar directament...

Joyce està bé -fins i tot puc entendre que sigui l'autor més felat de la història- i Larreula també. Un als 25, l'altre als 9, es clar.

tonibanez ha dit...

http://media.odeo.com/9/2/8/01_Vila-Matas_12.2.07.mp3

Nausicaa ha dit...

Em temo que no hem llegit bé: la meme demanava cinc pensadors, cinc escriptors i cinc músics que haguessinn INFLUÏT en la teva vida, cosa que crea un cert matís a tenir en compte. Suposo que entendràs (i, si no, és el teu problema, que sabré jo si m'han o no influït) que pugui incloure en una mateixa llista Beethoven i Sau: la meva vida no és precisament monolítica i per tant és normal que pugui rebre influències per costat ben diversos, oi?