Hi ha coses que et foten il·lusió, com ara trobar que dues persones de menys de 18 anys t'incloguin a la llista dels seus escriptors preferits...
Significa que ja tenim la posteritat assegurada? O això, més que dels lectors, depèn dels crítics i del seus discutibles cànons?
Comentaris
I sento desencoratjar-lo, sr Ibàñez, però la posteriat no la garantim la canalla i menys en nombre tant escàs. Que fa il·lusió...? Molt probablement, però com totes les petites coses de la vida, en la il·lusió queden.
A mi també me'n fa, aparèixer mencionat, de Pasqües a Rams al seu blog ;-).
I per cert, a títol personal m'agradaria comentar que la llista de gustos a la que s'enllaça des d'aqui conté una sèrie d'errors, encertadament reparats pel temps.
Els meus gustos culturals han fugit en mesura del posible del comercialisme uniformitzador i del mal gust endèmic i ja no em deleixo com un imbècil per fer llistes inútils.
Això si, encara l'admiro com a escriptor, sr. Ibàñez, li agraeixo de tot cor la menció.
Tingues en compte, també, quins adolescents t'admiren. No puc entendre, no m'hi cap al cap, que una persona, tan me fot si té 18 anys o 89, admiri a Joyce, Espriu o Beethoven igual que admira a Sau i a Toni Ibàñez. Per mi és incomprensible. No es pot ser tan eclèctic, és contradictori.
Però, bé, de l'esperança viu l'home!
Milena
Punt i final.
Mi
Joyce està bé -fins i tot puc entendre que sigui l'autor més felat de la història- i Larreula també. Un als 25, l'altre als 9, es clar.