23.2.07

Mutilació d'ales

Fou abans, molt abans que les ombres coneguessin
l'alfabet de les llàgrimes.
Abans que els retalls de cel fossin descoberts a les
golfes asfixiades.
Que les baionetes inundassin aquesta nebulosa de
cossos dibuixats amb pell color de rosa.
Abans d'una mutilació d'ales.

A l'inici tot l'aire eren aquells esbarts de nois que
corrien a vorera de mar
incendiant feixos de grillons que es transformaven,
lentíssims, en temps i desig pudents de besos.

Biel Mesquida, El bell país on els homes desitgen els homes, Laertes, 1985, pàg. 69

1 comentari:

Rosa ha dit...

El dibuix genial, no sé en qui em fa pensar...
Magnífic Mesquida, i l´article de Vilaweb l´he llegit aquest matí. Probaré de tenir el llibre a punt per enfilar-lo abans de dilluns.
Aquest migdia he escoltat l´entrevista que et van fer mentre dinava. I sentint-la m´he preguntat a mi mateixa si sóc escriptora jo, o què collons sóc.
Ja fa dies que no sé qui sóc, ja fa massa dies que em miro i em remiro pertot, i no hi sé trobar res. Començo a estar espantada!
Llegiré Martí Domínguez.
O no, potser només dormiré.