2.2.07

És així (V)

És així que la lluna m'esperava aquest matí, tota plena, majestuosa, blanquíssima, en un revolt de la carretera, amagada rere els pins;

És així que l'he vist: desafiant, altívola, freda, com una caputxeta nua, valenta, que mira el llop de fit a fit;

És així que he sabut que avui era el dia, el dia perfecte; no demà ni demà passat; AVUI;

És així que t'escric aquest SMS; perquè sàpigues que, a l'hora del capvespre, ella i jo serem tu;

És així que l'hivern esdevindrà primavera; sense mítiques ítaques; sense metes ni retorns; sense mots; en el silenci intangible on moren els petons...


3 comentaris:

*neSsa ha dit...

Te hemos hecho una poesia y todo,esperamos que lo valores, aunque esté un poco chustera hemos hecho que rimara en A-B-A-B

No te enfades que no va a mala ostia ehh!

Lo estabas deseandoo...

PD= Escribe!

Rosa ha dit...

Lluna plena. Deliro...i no pas per la lluna...I no tinc a ningú que em faci un poema, encara que sigui amb rima A-B-A-B! (no sentia això des que anava a l´institut...)

Sani ha dit...

M'encanta aquest V, Toni...

Trobo meravellosa aquesta idea de descobrir la lluna plena de bon matí i imaginar l'amor de nit ...

Felicitats.