26.2.07

El cel és una mentida

El cel és una mentida de núvols esqueixats. El capvespre s'esmuny entre els turons. He començat a comprendre la solitud. He començat a acceptar que no cal fer cap esforç. Qualsevol acció humana és una violència contra la realitat. Millor no fer res. Millor no esperar. Demà serà més o menys igual. El mateix cel. Els mateixos turons. La mateixa solitud. Les mateixes paraules talment miratges que ens entretenen mentre s'acosta la mort. Deixaré que la nit em travessi el cor. Demà com avui. Sense tu. Sense mi. Sense déus. Sense mots. El cel és una mentida d'estels minúsculs. El sol s'acomiada més vermell que mai. Escolta la guitarra...

1 comentari:

trapezista ha dit...

Tens raó, Toni. Avui he sentit la cançó a Radio 3 i després l'he buscada a YouTube. Ayo: una gran troballa.

Gràcies per la visita. Tot un honor que et pengis del trapezi.