20.2.07

Pura tendresa

Pura tendresa a l'obaga dels mots quan la febre del cos esdevé record. Pura tendresa de tardes d'hivern, mirades de mel, panteix de passió. Escolto Jezebel. El saxo i la veu. Pura tendresa. No hi ha res més que aquesta dolçor. Tu ja no hi ets. Resta el teu buit, sincer, sublim, evanescent, ressaca del deliri que vam ser. Pura tendresa, silenci roent, onada que beses l'arena, escuma d'aurores, salobre del vent. Tu ja no hi ets. No hi ha res més que aquesta certesa. Lentament, s'allunya el meu vaixell. Dormo la son dels poetes orfes de muses. Somio els teus llavis. Somio el teus ulls. Somio aquest vers. Pura tendresa. Escolto Jezebel. El sexe i la veu. Encara sóc teu...

9 comentaris:

Rosa ha dit...

Fa tant de temps que no llegeixo Kavafis! És superior a mi, em fa tant de mal! Llegir-lo em suposa acceptar aquesta única certesa: tu ja no hi ets. I se m´encongeix l´ànima i escrivint no puc abraçar-lo, escrivint no puc sentir-lo, furgo i només i trobo gel a les entranyes.
Només quan plou i la pluja m´acarona (m´agrada mullar-me sota la pluja també, i sí sempre em miren com si fos boja, i no, mai no he tingut paraigua, i sí, moltes vegades també he nadat en el mar fent tempesta), puc acostar-me una mica cap a les seves mans i sentir un instant l´aigua que vam ser.
"Malos tiempos para la lírica" i també per la meva ànima. La començo a sentir perillosament buida.
Tornaré a Kavafis, però les llàgrimes em regalimarant com l´aigua d´una tempesta. I no tinc paraigua!

Rosa ha dit...

Per cert, acabo d´escoltar l´entrevista a Vila-Matas. Fantàstica! La resposta que va donar a una de es meves preguntes em va semblar acollonant, jo hauria respost el mateix a la primera part, a la segona gairebé.
Aquest camp de roselles també és acollonant, jo els busco desesperadament, però són cars de veure, on és? Les roselles... un altre dia en parlaré, si em deixes.

Rosa ha dit...

Collons! Quin mal a la vista! Errata: "i només HI trobo gel a les entranyes."
Perdó.
Sí que ha anat ràpid això de la publicació del comentari, deus estar per aquí!

tonibanez ha dit...

Aquesta foto la vaig fer el 8.5.05 a l'altura de Can Panna (en el camí que va de Vallromanes a Alella per Coll de Clau). Al fons, es veu Granollers i els Cingles de Bertí...

Pedra Lletraferida ha dit...

Molt bona l'elecció musical del "Jezebel" de Sade. Darrerament he pescat el doble CD en directe, i ara vaig a pel DVD. Aquesta peça és, per mi, la millor.
Salutacions cordials.

Pedra Lletraferida ha dit...

Rosa: Ara que s'apropa la primavera pots trobar camps de roselles com aquest

http://lapedraalatordera.blogspot.com/2007/02/el-museu-de-lltim-dia.html

a la carretera que va d'Hostalric cap a Arbúcies. La foto és pròpia i aviat en farà un any de la meravellosa trobada.

Salutacions cordials.

Rosa ha dit...

"La felicitat, tu saps què és la felicitat? És dir pluja i que plogui."

Joseba Sarrionandia
"No sóc d´aquí"

Al mes de maig, per poc que pugui, el dia del meu aniversari, miraré de trobar aquest indret. Però hi haurà roselles aquest any? La vista sola ja paga la pena, i potser fins i tot faci tempesta!

Anònim ha dit...

Dorms la son dels poetes orfes de muses?
Què ha passat amb les muses?

BT

tonibanez ha dit...

Les muses caduquen.