Pura tendresa a l'obaga dels mots quan la febre del cos esdevé record. Pura tendresa de tardes d'hivern, mirades de mel, panteix de passió. Escolto Jezebel. El saxo i la veu. Pura tendresa. No hi ha res més que aquesta dolçor. Tu ja no hi ets. Resta el teu buit, sincer, sublim, evanescent, ressaca del deliri que vam ser. Pura tendresa, silenci roent, onada que beses l'arena, escuma d'aurores, salobre del vent. Tu ja no hi ets. No hi ha res més que aquesta certesa. Lentament, s'allunya el meu vaixell. Dormo la son dels poetes orfes de muses. Somio els teus llavis. Somio el teus ulls. Somio aquest vers. Pura tendresa. Escolto Jezebel. El sexe i la veu. Encara sóc teu...
Comentaris
Només quan plou i la pluja m´acarona (m´agrada mullar-me sota la pluja també, i sí sempre em miren com si fos boja, i no, mai no he tingut paraigua, i sí, moltes vegades també he nadat en el mar fent tempesta), puc acostar-me una mica cap a les seves mans i sentir un instant l´aigua que vam ser.
"Malos tiempos para la lírica" i també per la meva ànima. La començo a sentir perillosament buida.
Tornaré a Kavafis, però les llàgrimes em regalimarant com l´aigua d´una tempesta. I no tinc paraigua!
Aquest camp de roselles també és acollonant, jo els busco desesperadament, però són cars de veure, on és? Les roselles... un altre dia en parlaré, si em deixes.
Perdó.
Sí que ha anat ràpid això de la publicació del comentari, deus estar per aquí!
Salutacions cordials.
http://lapedraalatordera.blogspot.com/2007/02/el-museu-de-lltim-dia.html
a la carretera que va d'Hostalric cap a Arbúcies. La foto és pròpia i aviat en farà un any de la meravellosa trobada.
Salutacions cordials.
Joseba Sarrionandia
"No sóc d´aquí"
Al mes de maig, per poc que pugui, el dia del meu aniversari, miraré de trobar aquest indret. Però hi haurà roselles aquest any? La vista sola ja paga la pena, i potser fins i tot faci tempesta!
Què ha passat amb les muses?
BT