5.2.07

Nen

No fa fred. Els núvols amaguen el sol. Bla, el temps s'esmuny. Fumerols incerts que s'esdueixen. No tornaré a escriure mai més el signe d'interrogació al principi d'una pregunta. ¿Queda clar? Aprenc a ser feliç deixant que les coses s'esdevinguin. Aviat faré 43 anys, però cada matí, quan em llevo i em miro al mirall, descobreixo aquest nen disfressat de gran que vol seguir jugant amb la vida fins que la vida el deixi fora de joc. Tu no en saps res, del nen que agonitza dins meu, no en tens ni puta idea. No em jutgis, doncs. No, no fa gaire fred. Estaria bé que plogués.

4 comentaris:

Rosa ha dit...

"Dintre meu duc encara l´al.lot de les golfes."
Nura, Ponç Pons

Aquest cap de setmana l´he rellegit.
Ha plogut. Estaria bé que demà plogués més encara!

*neSsa ha dit...

A tots ens agrada ser nens. Personalment, a vegades faig com que no m'entero, com quan erem petits. Potser no està bé, però qui m'ha de dir que no puc seguir rient-me de la vida com, i quan jo vulgui?

PD= Volem el aligual!!!!
PD2= Me parece (no diré el adjetivo) la subida de medio punto en el examen de una persona! Si busca puntos debajo de la tierra, ¡¡hombre!!
PD3= ¿Al final te has entretenido a buscar el "hola mi amor, yo soy tu lobo..."? jajajaja

tonibanez ha dit...

Aliguali demà ho postejo. No plou, plovisqueja.

Pedra Lletraferida ha dit...

Un que també va camí dels "40-i-pocs" et recomana un consell útil: si no et vols quedar en fora de joc, fés els possibles i els impossibles per tal de que l'àrbitre no t'enxampi pel darrera de la defensa!... ;)
(I qui es pensi que estic parlant de fútbol va errat!).