27.2.07

Distància

Contra el naufragi dels sentiments només ens queda una platja: la voluntat de ser lliures, l'aristocràcia de la distància.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

No n'hi ha naufragi de sentiments fins que no pots sentir res... Ho demés són trobades del vaixell amb icebergs.

Anònim ha dit...

TONIIII, VA POSA-HI ALGUNES PREGUNTES DEL EXAMEN DE DEMÀ SI US PLAUUU =D!! GRACIES SI LES FIQUES CLAR... ADEUUU, FINS DEMÀAA!!!

Anònim ha dit...

POSA-HI LES PREGUNTES DE L'EXAMEN DE DEMÀ SI US PLAU, ADEUUUU

tonibanez ha dit...

L’home és un animal mitològic perquè no suporta gaire la realitat i, per això, necessita fugir-ne mitjançant la ficció.

Anònim ha dit...

PERO QUE HI DIUS HOME?? POSA SI US PLAU LES PREGUNTES QUE SINO DEMÀ MOLTA PEOPLE SUSPENDRÀ!!! VAAAA!!!!

Anònim ha dit...

VAAA SI US PLAUUU DEIXA-LES AQUIIII QUE SINÒ DEMÀ MOLTA GENT SUSPENDRÀ!!! VINGAAAA VAAAA!!

Rosa ha dit...

Mentre tingui desitjos i somnis no podré ser mai lliure.
Estic massa cansada de tot plegat; (sí, punt i coma, els odio per cert, haurien de fer-los desaparèixer del teclat, o és punt, o és coma collons!) i sobretot massa cansada de somnis i desitjos.
Però potser sigui la manera de començar aquest aspre camí cap a la llibertat. Sí, potser sí...

Rosa ha dit...

Cony amb les preguntes de l´examen!
No els facis cap examen, home. De què collons serveixen els exàmens? No els despertaràs pas la curiositat amb un examen?
Sí ja sé, la "burocràcia de l´ensenyament". Tot plegat una merda, tot plegat massa cansat.